Leo Messi ja col·leccionava Pilotes d’Or quan el 7 de març del 2012 va decidir afegir una altra gesta al seu extens catàleg de genialitats. En una hora de joc li va fer fins a cinc gols al Bayer Leverkusen en el partit de tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions. Una gesta inèdita en aquesta competició que li va servir per guanyar-se, una vegada més, l’aplaudiment de tothom i el ressò que un fet així mereix. La Tercera Catalana no és la Champions, ni de bon tros. Tampoc la Unió Esportiva Fornells és el Barça, per descomptat. Però el futbol és el futbol. L’essència és la mateixa. I marcar sense aturador en un mateix partit sempre és notícia. Sobretot si el davanter de torn veu porteria fins a vuit cops. És just el que li va passar dissabte a Roger Fortuny. No és Leo Messi, però l’atacant del Fornells va fer tots els gols del 8-0 que va aconseguir materialitzar contra el Santa Pau, del grup 30 d’aquesta categoria. Si fa no fa, també una seixantena de minuts van passar entre el primer i l’últim.
Va necessitar el seu temps per assimilar què és el que acabava de fer, estona després del xiulet final. Vuit gols en un únic partit no es marquen cada dia, ni molt menys en un partit entre dos equips sèniors. «M’entraven de tots els colors. El que va passar, bàsicament, és que jo vaig tenir el dia i no pas els meus companys, que ho van intentar però no van poder veure porteria», diu Fortuny, qui l’anterior setmana havia anotat un hat-trick al camp del Sant Privat d’en Bas (3-4). «Era el minut 25 i ja en duia tres. Vaig pensar que encara quedava molt de partit i que en podrien caure més». Així va ser. «A la segona part vaig fer el quart, després el cinquè. Jo mateix pensava Què fort! Així que vaig anar fent. Va ser perfecte». Amb el 8-0 dat i beneït van arribar les reaccions. Sobretot les de l’entorn, perquè al futbolista li va costar reaccionar. «Al principi no vaig ser conscient del que havia passat fins una estona més tard, quan els amics i els familiars m’enviaven missatges. Per a mi havia sigut un partit més. Sí, ara ho penso que és una passada, però en aquell moment no acabava d’entendre quina era la repercussió real de tot plegat». Perquè les felicitacions van acumular-se. «M’obria conversa tothom, preguntant-me què és el que acabava de fer. Jo els responia que no ho sabia, que simplement havia jugat i que els meus xuts havien entrat a porteria. Em va agradar molt que la gent pensés en mi».
Golejant a prop de casa
Roger Fortuny té només 19 anys, tot just viu el seu primer any de sènior un cop acabada una etapa de formació que l’ha dut a viure la realitat d’uns quants clubs de la província. L’ara estudiant de Comunicació Cultural a la universitat, va començar a jugar al Fornells, l’equip del poble de tota la vida. Després, el salt. Els dos anys d’aleví i les dues temporades posteriors sent infantil, va vestir la samarreta del Girona. Atacant des de menut, li va tocar fer de central, lateral i fins i tot d’extrem. Fins que va veure que la millor solució era la de tornar a canviar d’aires. Un any al Quart i després un parell més al Llagostera. Fins que sent juvenil, tornava als orígens, a casa. El Fornells el rebia amb els braços oberts i aquí hi continua.
Els estudis els compagina amb el futbol, la seva passió. Juga i també entrena a dos equips de la base. Té coll avall que seria «perfecte» si el dia de demà pogués ser futbolista professional, tot i que assumeix quina és la realitat. «Jo vaig fent i si algun dia em criden de més amunt, veure què és el que em proposen i decidiré si em va bé o no. M’agrada jugar, gaudir i passar-m’ho bé. Però és evident que, com més amunt arribis, et trobaràs amb gent de més nivell i això farà que milloris. És una competició que tinc amb mi mateix, a veure fins a on puc arribar».
De moment, goleja a Tercera Catalana. I ho fa prou bé. N’ha marcat 17 en 9 partits, el que el converteix en el davanter més encertat de tot el futbol català, des de Primera Catalana fins a Quarta. Entre tots els grups d’aquestes quatre categories no hi ha cap altre jugador que tingui uns números com els seus. Qui més se li acosta és Aleix González, del Sant Jaume dels Domenys i Víctor Alejo, del Sarrià. Cadascun d’ells, amb 16 gols. «No ho tenia present, però és una molt bona dada. Em sento orgullós del que he aconseguit tot i que el més important és que si marco, això serveixi per guanyar perquè si no sempre em quedarà aquella sensació d’amargor». De moment, n’ha fet onze en els dos últims partits i dissabte visita el camp del Sant Gregori, líder durant algunes jornades però que ara ha perdut pistonada. Els dits segur que l’assenyalaran i Fortuny espera portar-ho de la millor manera possible. «Espero seguir com fins ara, però ho parlava amb els meus companys de la universitat i ja em veig aquest cap de setmana no fent cap gol...»
Messi i Rossi
Fan del Barça i també del Vila-real, des de fa anys i panys que idolatra Leo Messi i Giuseppe Rossi, dos atacants de diferents característiques però amb el gol entre cella i cella. Com ell. «He tingut temporades de tota mena, amb ratxes bones i dolentes, però les últimes tres m’han anat prou bé. Fins fa quatre dies, va estar a només un gol de ser el pitxitxi de la lliga Preferent juvenil, ja sent jugador del Fornells. Una clara declaració d’intencions del que vindria. Ara, amb un sac de gols, espera que l’equip vagi cap amunt. «Fa anys que estem lluitant per pujar però no ens n’acabem de sortir i sempre acabem punxant en els moments decisius. Espero que ara les coses ens vagin millor».
