Amb un titular ben cridaner n’hi ha prou per resumir quina és la situació: el Bàsquet Girona ha perdut els últims set partits. No cal ser un setciències per endevinar que amb una ratxa així, el present és per força negatiu. Però quedar-se amb només això seria injust. Una reflexió amb cara i ulls obliga a anar més enllà. A intentar explicar què és el que li passa a un equip que tot i no ser un dels candidats a l’ascens, va obrir la temporada guanyant la Lliga Catalana i les dues primeres jornades a la LEB Or. Després, els ploms es van fondre. S’arriba al parèntesi del campionat, amb dies per pensar i actuar, després d’haver destituït a un entrenador (Carles Marco), de tenir-ne a un altre de manera interina (Jordi Sargatal) i d’estar pentinant el mercat tot buscant un inquilí per a la banqueta. Amb el president, Marc Gasol, publicant jeroglífics a les xarxes socials tot destapant la clara possibilitat que més aviat que no pas tard s’acabarà vestint de curt per intentar ajudar des de la pista. I mentre tot això es cou a foc lent, les derrotes s’acumulen. La d’ahir a Illunbe, de les que fan mal. No per la contundència, sinó perquè després de fer el més difícil es va fallar en el moment decisiu.

Va tornar Jawara després d’un munt de partits absent per uns problemes a l’esquena, però la seva aportació va ser testimonial. Algun petit detall i para de comptar. Mentrestant, Kaspars Vecvagars es quedava sense jugar ni un minut per culpa d’unes molèsties. Una pèrdua sensible que va afectar a la rotació exterior. Precisament per fora és on més mal va fer el Gipuzkoa, demolidor de tres. Fins a 14 triples va encertar, bona part d’ells en els dos primers quarts. Massa estona a remolc, sense capacitat de reacció i es va arribar a perdre de 16 punts (41-25). Faltaven un grapat de minuts i s’intuïa que la tarda no acabaria bé. Com moltes altres. El que passa és que aquesta vegada la reacció sí que va ser productiva i va servir per capgirar un guió que semblava ja escrit. Aquest cop, el despertar el va liderar Gonçalo Delgado, un convidat inesperat. El portuguès va fer un autèntic recital. Va dominar la pintura, però també va sorprendre per fora, convertint els tres triples que va intentar. Es va enfilar fins els 23 punts i 11 rebots.

La seva ràbia i fe van encomanar l’equip, que va ajustar la defensa i va saber aprofitar el moment de desencert del seu rival. Picant pedra, es va anar acostant i la diferència cada cop va ser més estreta. Amb un parcial de 7-12 en 10 minuts, el tercer quart es va tancar amb un 52-49 que ho deixava tot obert. En l’últim període Delgado, qui si no, va posar per davant els gironins per primer cop amb el 52-53. Ningú va defallir quan Gipuzkoa va tornar a fer mal a còpia de triples. Amb el 69-59 semblava tot dat i beneït però ni així. Sevillano es va vestir d’heroi en els minuts més calents, Sàbat va robar una pilota d’or i va clavar un llançament de tres que va fer bo Delgado amb un rebot valuós. Els tirs lliures de Sevillano enviaven el partit a la pròrroga amb un empat a 74 que servia per creure que la victòria era possible. Sobretot quan, en el temps extra, Vila i de nou Delgado, omnipresent i poderós, posaven el 74-78. Fins aquí la benzina. I l’encert. Just en el moment clau va ser quan la pilota no va voler entrar. La setena derrota seguida és una realitat. Ara, parèntesi i temps per intentar canviar les coses. Aquesta setmana no hi ha partit, però s’esperen novetats.