El Llagostera ha canviat de nom i d’escut aquest estiu però l’essència i el record d’aquell club que va passar de Segona Regional a Segona A quedarà per sempre a la memòria dels aficionats i de la història del futbol. El llistat de fites heroiques i impensables per a aquesta entitat de poble és inacabable i té al darrere el binomi Oriol Alsina-Isabel Tarragó, que ha gestionat, esportivament, econòmicament i socialment un projecte que sembla arribar a la seva fi. Els històrics propietaris del Llagostera i del Costa Brava s’han venut el paquet majoritari de les accions del club a l’empresari Carlos Sánchez, que d’aquí un parell de setmanes es presentarà en societat. Tarragó continuarà de presidenta mentre que Alsina, a qui li resten tres partits de sanció, passarà als despatxos per fer de director esportiu.

Alsina deixarà definitivament la banqueta del Costa Brava després que dirigís el primer partit del Llagostera a 3a Regional el 1997. Han estat, amb un parèntesi de dos anys al Cassà, 19 temporades, més de 750 partits en què ha somrigut molt més que pas plorat. Ara s’aparta del club però ho fa després de rebre el reconeixement per part de la Federació Catalana i del Comitè Tècnic d’Entrenadors com el millor entrenador del futbol català de l’any passat. «Vam guanyar la Copa RFEF, vam arribar a la final de la Copa Catalunya i vam pujar a 1a RFEF. Va ser la segona millor temporada de la història del club, després de la de l’ascens a Segona A», explica Alsina. El tècnic, això sí, no entén el premi sense l’ajuda dels que van fer possible tots els mèrits assolits. «Per mi no existeixen els premis individuals. El reconeixement és per a la plantilla i l’staff, especialment per a l’Òscar Álvarez, subratlla.

A l’espera que es concreti formalment el pas als despatxos, Alsina mira amb nostàlgia el passat. Ho fa orgullós de la feina feta i d’haver situat i passejat el Llagostera al mapa. «El dia del premi de la Federació també van fer reconeixements a Lluís Cortés del Barça femení i a Vicente Moreno de l’Espanyol. És a dir, el Llagostera estava al costat del Barça i l’Espanyol». Alsina explica que a casa seva, a Llagostera, hi guarda un munt de records de tots aquests anys. «Les Copes les tenim exposades a la botiga a Llagostera i a casa hi guardo retalls de diari i trofeus. També tinc una pilota signada pels jugadors i cos tècnic de cada temporada que em fa especial il·lusió», diu Alsina que no es queda amb cap record en concret, sinó amb «els amics» que ha fet. Això sí, reconeix que té «una predilecció especial» per l’ascens de 2a a 1a Regional.

Des dels despatxos, el maresmenc assegura sentir-se «alliberat». De ganes d’entrenar no n’hi falten però ara, sense ser propietari del club, pot escoltar ofertes. «Durant molts anys he renunciat a qualsevol projecte esportiu que m’ha sortit. N’he tingut de millors econòmicament i esportivament que no he aprofitat. Ara estic a gust, però si sortís quelcom, puc decidir», assenyala. El canvi de mans del club, per a Alsina, era «l’única acció viable per a la supervivència del club». Una decisió «que s’ha pres pensant en el bé de les 35 famílies que hi treballen i en depenen». És per això que Alsina destaca que no li ha sabut greu vendre el club a Sánchez. «Em va saber més greu haver-nos-en d’anar de Llagostera que no pas ara haver de vendre».