Marc Gasol va ser el protagonista d’El convidat, la sèrie en què Albert Om convivia un cap de setmana amb algun personatge famós, el 9 de desembre de 2013. Feia ja cinc anys que havia canviat Girona per Memphis i l’ACB per l’NBA, però tot i això, la seva estima per a la ciutat va tornar a quedar evidenciada. En un moment del programa, enregistrat als Estats Units per mostrar el seu dia a dia com a jugador de la lliga professional de bàsquet més famosa del món, Gasol es va tornar a sincerar: «Per un nano que sempre ha estat al Barça, haver-ne de marxar als 21 anys és dur, però a Girona vaig descobrir un món nou. Va ser la primavera després de l’hivern. Allà em vaig treure l’espina i vaig tenir-hi una gran comunió amb el club i la ciutat». Dijous, gairebé vuit anys després d’aquelles declaracions, el pivot català és convertirà en jugador del Bàsquet Girona, el club que va crear el 2014 per formar jugadors de base, i a través del qual farà realitat una altra de les seves promeses durant tots els anys que ha estat a l’NBA: tornar a Fontajau per retirar-s’hi. I de passada, intentar tornar a la ciutat a l’enyorada ACB que es va deixar perdre el 2008.

Han sigut tretze anys als Estats Units, repartits entre els Grizzlies, els Raptors i els Lakers, però el vincle amb Girona mai no s’ha trencat, al contrari, Marc Gasol sempre ha volgut mantenir-lo molt viu. No va ser un brindis al sol, allò que la ciutat li va representar la primavera després de l’hivern. El 2014 va posar la primera pedra de l’actual Bàsquet Girona fundant el Club Escola Bàsquet Marc Gasol, però abans ja havia fet un campus a Platja d’Aro el 2009, i el 2010 no havia faltat a la crida que va fer el bàsquet gironí organitzant un partit d’exhibició a Palau per salvar el Sant Josep, que aleshores competia a la LEB Or, davant dels greus problemes econòmics que patia. Mai va tenir cap no a l’hora de col·laborar en la projecció del bàsquet gironí, ni per fer feliç la mainada que l’idolatrava (i segueix idolatrant). Aquell partit va dur a la ciutat no només a Marc Gasol, sinó també a Víctor Sada, veterans il·lustres del CB Girona com Puig, Colomé, Pujols, Espinosa, Darnés o Martínez, i tècnics com Alfred Julbe, Pedro Martínez i Ramon Sitjà. Un any més tard, el mitjà dels Gasol va tornar a Fontajau per veure un partit contra el Granada del Sant Josep a la LEB Or.

La relació amb la ciutat es va fer encara més forta a partir del 2014, quan el bàsquet professional masculí ja era història per la fallida del Sant Josep, que s’havia reactivat el 2008 per mantenir encesa la flama de l’extint CB Girona. «L’etern idil·li entre Marc Gasol i Girona», titulava el Diari de Girona del 17 de maig d’aquell any la crònica de la persentació del CEB Marc Gasol. Es va fer amb tot luxe de detalls, al saló de descans del Teatre Municipal, amb Jesús Escosa i Marc Pena com a líders d’un projecte que ja aleshores no es marcava «cap límit». Era època de Temps de Flors i la nit abans Gasol havia aprofitat per passejar pel Barri Vell i la mostra. «La gent em venia a donar les gràcies i em va tornar a fer sentir com a casa», confessava, l’aleshores pivot dels Grizzlies. Al setembre de 2014 el club que encara presideix rebia els primers jugadors i iniciava la temporada al pavelló de Montfalgars. El 2017, i ja amb la denominació actual de Bàsquet Girona, s’estrenava equip sènior a la lliga EBA amb Quim Costa de tècnic. Des d’aleshoers s’ha passat també per la LEB Plata i ara, a la LEB Or.

Però la relació de Marc Gasol amb la ciutat ha anat més enllà del bàsquet i del seu propi club. Per exemple el 2018 firmava un acord de col·laboració amb el Girona FC. Era el 17 de maig, i a la sala de premsa de Montilivi, quan li van preguntar pel retorn a l’elit del bàsquet masculí, va assegurar que «és el que volem, però cal anar pas a pas». Gasol va entrar com a membre del Consell Assessor del Girona i els dos clubs van compartir el lema «Orgull gironí» a la samarreta. Ara l’equip de futbol llueix un espònsor, però el de bàsquet, manté l’eslògan. El setembre de 2019 el president del Bàsquet Girona no es va perdre el debut a la LEB Plata contra el Menorca just un parell de mesos després de guanyar l’anell de l’NBA amb els Raptors. També aleshores ho tenia clar, com ara. «El meu desig és acabar a Fontajau», va assegurar, amb la mateixa estima que sempre ha demostrat des que el 2008 va marxar a l’NBA.