Dels Lakers a Girona. Dels quarts de final del Mundial contra els EUA (l’últim partit que ha jugat, el 3 d’agost), a la desena jornada de la LEB Or contra l’Osca, el 3 de desembre a Fontajau. Marc Gasol tornarà a jugar a la ciutat 13 anys després i una meteòrica carrera a l’NBA, amb anell inclós, després, i ahir, un cop va haver rebut un bany de masses davant d’uns 1.500 aficionats, va explicar més detalls de la seva esperada decisió. El pivot va tornar a fer gala del seu orgull gironí i va deixar clar per activa i per passiva que el que ara li venia de gust era jugar a Girona. Res més que això.

El procés de reflexió que va obrir el jugador català després del Mundial de l’estiu passat va centrar bona part de la roda de premsa de presentació. El primer que va plantejar-se el pivot, que complirà 37 anys al gener, va ser si tenia ganes de continuar en actiu «i això ho vaig resoldre ràpid». A partir d’aquí havia de valorar en quin nivell i on, i segons va confessar, el fet d’entrenar-se amb el Bàsquet Girona, com ha fet en anteriors temporades, «em va generar un sentiment que va més enllà de qualsevol raó». Per tant, per molt que s’hagi especulat en un possible retorn al Barça, la decisió no admetia dubtes. «Jugar a Girona va ser la primera i pràcticament la única opció. És el que em ve de gust ara mateix. Estic molt il·lusionat, sé que no és un repte típic, però jo tampoc soc una persona típica», va detallar.

La compareixença de Marc Gasol per resoldre la incògnita del seu futur va reunir molts periodistes a Fontajau. També de barcelonins, que van insistir al jugador pel possible interés del Barça i per si realment s’havia arribat a plantejar tornar al Palau Blaugrana, on es va formar abans de jugar amb l’Akasvayu entre 2006 i 2008, i acabar fent el salt a l’NBA. Li van preguntar de totes les maneres, i el pivot sempre va fer la mateixa reflexió, que havia prioritzat Girona en agraïment al que va donar-li la ciutat en la seva anterior etapa, i per poder seguir fent crèixer el club que va fundar el 2014 i que segueix presidint. «Si no hi hagués hagut Girona, hauria anat al Barça, segurament, però ja no es va donar aquesta opció. Amb Juan Carlos Navarro he sigut transparent al màxim, perquè parlo amb un amic, no amb el direc esportiu del Barça, i mai vaig donar peu a res, jo ja tenia clar el camí que volia seguir».

Ser el president del Bàsquet Girona i, a partir d’ara, també un membre més de la plantilla, no significarà cap inconvenient per a Gasol. «M’he entrenat vuit setmanes amb l’equip i quan estic a la pista no analitzo les coses com si fos el president, soc un jugador», va assegurar. A partir d’aquí va dir que els objectius són «gaudir del moment cada dia, perquè plantejar-me més enllà de demà o de la setmana que ve em fa gastar energia en quelcom que no té importància». Torna, per tant, l’exjugador dels Grizllies, Toronto i els Lakers a Girona no se sap per quan de temps. Ni si fer el salt a l’ACB és un objectiu imminent. «L’equip anirà millorant i segur que capgirarem els mals resultats. Tenim un equip molt jove i hem d’adquirir aquesta confiança que ens falta», va afegir. Marc Gasol també va parlar de l’elevat potencial de la LEB Or «on hi ha projectes molt interessants i jugadors de talent, molt físics, i d’un nivell tàctic exigent», i va treure ferro al fet que a partir d’ara hagi d’afrontar els desplaçaments amb llargs viatges d’autobús i no en còmodes xàrters.

Quan el 2014 va nèixer el CEB Marc Gasol, l’orígen de l’actual Bàsquet Girona, tenia 5 equips de base. «Avui som 3 sèniors, 20 equips de base, el de 3x3, el de bàsquet en cadira de rodes, i estem creixent. El nostre gran objectiu és jugar millor a bàsquet, que els jugadors agafin confiança i estiguin més junts. Si això passa tindrem millors resultats», va assegurar. El pivot sempre ha seguit molt de prop el club malgrat haver competit tretze anys en l’exigència de l’NBA. Del seu últim any als Lakers, en va assegurar que havia sigut una «bona experiència» malgrat que des de fora els resultats no ho haguessin semblat. I en aquest sentit va revelar que ja l’estiu de 2020 es va plantejar si feia el pas de jugar a Girona. «En aquell moment vaig decidir que els Lakers eren la millor opció, per jugar en un equip nou i diferent i tenir l’oportunitat de fer-ho també al costat de LeBron James».