Mica en mica, Girona es va fent un nom a l’Eurolliga. A còpia de bons resultats, d’actuacions pel record, de noms propis. El marge de millora és encara alt. Les ganes d’atrapar-lo, immenses. Un any enrere, l’equip va atrapar els quarts de final de la màxima competició continental, sortint viu d’un format estrany, forçat per la pandèmia. Un rècord. La temporada anterior, havia guanyat més partits que mai (6) però li va ser insuficient per avançar. De moment, quan manca una jornada per acabar la primera volta de la fase de grups, l’Uni ha guanyat ja tres partits i té ganes de fer créixer el comptador. Aquest vespre (19:15 hores) rep l’Arka Gdynia polonès, el cuer, a Fontajau. Guanyar és tan imprescindible per seguir alimentant el somni com creïble a tenor del present. Les de Julbe milloren cada dia, ja no cal lamentar lesions a tort i a dret i reben a Michaela Onyenwere, l’última incorporació, amb els braços ben oberts.

No podrà encara jugar la flamant millor debutant de la potent WNBA. Tot just acaba d’aterrar i s’ha d’avaluar el seu estat físic i to competitiu. Però la resta de la plantilla està disponible. «Les peces estan acoblades i comencem a funcionar. Ens trobem bé, estem en un bon moment i el volem gadir», explica Laura Antoja, entrenadora assistent de l’Uni. «Ens ha costat molt arribar fins aquí. Volem convertir en sòlid tot allò que hem fet fins ara. Si ho aconseguim, podrem somiar en aquesta competició», afegeix. Però és la primera en avisar que no serà fàcil. «Qui pensi que sense esforçar-nos guanyarem a un equip d’Eurolliga, s’equivocarà. El cos tècnic i el vestidor tenim molt present que se’ns presenta una bona oportunitat». Destaca la «fortaresa» del seu cinc inicial i sobretot parla d’Alice Kunek, la tercera millor anotadora de tota l’Eurolliga. Això per fora, perquè en la part interior, el protagonisme és per a Ana-Marija Begic, una jugadora «molt completa».