Sona el timbre. S’obren les portes de les aules i tot un conjunt d’infants en surten amb neguit per viure una de les estones més desitjades del seu dia a dia a l’escola. Surten amb l’entrepà mig obert, a punt per ser queixalat, i amb aquell plàtan que els costa d’obrir i, que embadalits pel seu joc, sovint no recorden que se l’han de menjar abans que la sirena torni a sonar.

En surten, la majoria, pensant en el partit de futbol que va quedar pendent del dia anterior, en la cistella que desitgen fer o en la conversa que volen seguir amb els companys i companyes de classe. En surten sense preocupar-se si la pilota dels múltiples partits de futbol que es disputen alhora els colpejarà la cara, o si els que juguen a bàsquet els interrompran el seu pas pels tobogans, pel sorral o per la partida d’escacs que practiquen en un racó del pati.

Som els adults els que pensem, ens preocupem i busquem solucions absurdes. Malauradament, hi ha col·lectius a favor de la supressió de les pilotes als patis de les escoles o de l’eliminació de la pràctica de certs esports.

Penso que si no deixem, durant aquesta petita estona d’esbarjo, que siguin els infants els que escullin el joc que volen practicar, estem acotant-los i restringint els seus drets, les seves decisions i les seves llibertats. Em sembla que és absurd i tanmateix ineficaç. Defensem la pràctica esportiva, però la volem eliminar dels patis de les escoles. Demanem una societat activa i sense adonar-nos-en en fomentem una de sedentària. Si volem que els infants es moguin, s’esbargeixin, es relaxin i cremin adrenalina, necessiten estímuls per poder-ho fer.

La qüestió, doncs no rau en si cal eliminar l’esport o les pilotes, sinó en pensar que hi ha multitud d’activitat física que es pot practicar en un pati d’escola, i que ha de comptar amb igualtat d’oportunitats de gènere, però també entre aquells que desitgen practicar un esport diferent als més mediàtics. Per això, cal dotar els patis de recursos i de materials que permetin als alumnes escollir entre el que més els agrada i no en haver de conformar-se a practicar les úniques opcions que se’ls ofereixen...