Les experiències s’han de viure. S’han de gaudir. Els records sempre quedaran guardats a la memòria, i si no que els ho preguntin als jugadors del Sarrià que ahir es van enfrontar a un dels equips històrics de la lliga Asobal. Un bon regal anticipat per una plantilla jove i que aquest any creix a passes de gegant per intentar mantenir la categoria de Divisió d’Honor Plata per tercer any consecutiu. No serà fàcil, però el que van viure ahir segur que ho guardaran per sempre. No és cada dia que tinguis l’oportunitat de fer un llançament a una porteria defensada per José Manuel Sierra, el veterà de 43 anys que ha estat 123 partits amb la selecció i que té una medalla d’or ben guardada a casa del Mundial de 2013. Pels aficionats tampoc serà un dia fàcil d’oblidar perquè van veure de primera mà com se les gasten els jugadors del conjunt basc. No hi havia l’internacional Julen Aginagalde, medalla de bronze en als Jocs de Tòquio, però sí altres noms com Dariel García i Odriozola que van ser punyals pels costats i van anotar 7 i 12 gols respectivament. Per part gironina, el pes ofensiu el van dur Masmiquel (9) i Guillem Lozano (7).

I al final, el resultat és el de menys. Ja ho va dir Josep Espar a la prèvia. «Un partit d’handbol són 60 minuts i guanya l’equip que està més fort». Això és el que va passar ahir al Pavelló de la UES. Va guanyar el conjunt amb més experiència i que tenia jugadors amb molta qualitat i molt més físics. I, sobretot, un bon fons d’armari comparat amb el Sarrià que es presentava al partit amb moltes baixes. Va guanyar el Bidasoa d’Irun, que no va donar cap opció als taurons blaus.

Els locals van igualar un 3-6 en contra en els compassos inicials (6-6) davant un públic que embogia. Però mica en mica els de Jacobo Cuétara van asfixiar l’atac gironí, que no es va trobar gens còmode i va anar perdent pistonada. El 13-20 del descans ja encarrilava un partit pel Bidasoa que va servir al Sarrià per créixer en experiència.