El Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) acaba de publicar «100 anys en imatges, 1919-2019», un llibre coordinat per Toni Iglesias, que en més de 400 pàgines i amb 850 fotografies, repassa la història de l’entitat. Joan Escuder és un dels que hi surten, com a esportista i com a president que va ser-ne

Què és per vostè el GEiEG?

D’entrada, el GEiEG, per mi, és el Grup. Quan era petit, ja escoltava el meu pare que deia «vaig al Grup».

Durant molts anys els gironins en dèiem «el geiegé», en castellà.

Cert. Però jo tota la vida n’he dit Grup. I quan dic tota la vida és literal: des que vaig néixer.

Insisteixo: què és, per vostè?

El GEiEG no és un club esportiu. Fa esport, que no és el mateix. També es dedica al teatre, a la cultura, a l’excursionisme, la dansa, les sardanes... Ha fet de tot, durant més d’un segle. Jo també hi he fet de tot, i el meu pare hi havia fet de tot. Per tant, el GEiEG és casa meva.

El fa sentir vell, sortir en fotos tan antigues? 

Al contrari, em fa sentir jove. Un pensa: «ostres, que bé vaig sortir en aquesta foto, per l’edat que tenia». Estàs pendent de si has quedat maco o no (riu).

I què? Ha quedat maco a les fotos?

Maquíssim.

A més, en veure’s, es deu sentir una mica com un pioner de l’esport.

Potser sí, des dels anys 40. Com a mínim, puc dir que he fet de tot.

Hoquei sobretot.

I pim-pom (sic)

Ni tan sols es deia tenis de taula. 

No, no: pim-pom. També he fet excursionisme. I sardanes. I teatre.

Enyora alguna cosa, del GEiEG d’abans?

No enyoro res, perquè al GEiEG sempre m’ho he passat molt bé. Si de cas, enyoro la joventut. Però els anys passats els recordo amb alegria, i això és una joia. Aleshores tots ens coneixíem.

Un gaudeix més del GEiEG quan és nen o quan és jubilat?

Hi he passat totes les etapes, perquè tret de quan vaig estudiar a Barcelona, no me n’he desconnectat mai. Fa molt que no sóc un nen, però li puc dir que de jubilat, en gaudeixo molt. Abans de la pandèmia anava a nedar cada matí.

Realment ha fet de tot, al Grup.

Fins i tot dinars i sopars. Encara em truquen a vegades per fer algun àpat.

Es refereix a organitzar-lo?

No, no: cuinar! Una de les meves habilitats és la cuina. Ara m’han demanat que faci un sopar per la secció d’hoquei.

Què diferencia el GEiEG d’altres clubs del món i el fa singular?

Que és de Girona (riu). Això és una gran singularitat, perquè els gironins som diferents. Que no s’ofengui algun barceloní, però tal com es deia «Spain is different», Girona encara més.

Fins i tot el va presidir uns anys. És difícil presidir una entitat tan singular? 

Les dificultats sempre són les mateixes: econòmiques. Durant un segle, tots els presidents han tingut problemes econòmics. Ara bé, d’una o altra manera, sempre s’han resolt.

Quin considera el fet cabdal d’aquest segle d’història?

Els cent anys d’existència.

És més complicat presidir el GEiEG o Catalunya?

És més difícil presidir el GEiEG, perquè estàs en contacte directe amb els socis. El president de Catalunya, en canvi, està en contacte indirecte amb els ciutadans.

Jo diria que ni tan sols indirecte.

(Riu) Sovint diuen el que els assessors els diuen que diguin.