El context no és ni de bon tros l’idoni per respirar amb tranquil·litat, però al Corredor Mató Palafrugell no hi ha ningú que hagi llençat ja la tovallola. Cuer de l’OK Lliga amb només 6 punts i sense guanyar (una única victòria) des de fa més de tres mesos, l’equip encara la segona volta de la competició amb les piles carregades, moral i molta ambició. També amb retocs, amb aire fresc. Algun ingredient afegit que ha de servir per recuperar forces i atrapar la millor versió, tot intentant escapar del pou. D’entrada, uns dies enrere es lligava el retorn de Rubén Ruiz, un jugador que coneix perfectament la casa. Ahir li arribava el torn a Felipe Castro. El defensa internacional xilè ve del Reus Deportiu, club amb el qual ha rescindit el vincle que l’unia des de feia una temporada i mitja. Diumenge encara no es podrà estrenar a la pista del Noia però l’endemà, dilluns, se l’espera per incorporar-se als entrenaments amb els seus nous companys.
«Estic molt content i feliç per formar part d’aquest equip. Tinc moltes ganes de començar a entrenar i de mantenir la qualitat que hi ha en aquesta plantilla. Crec que podem fer coses importants aquesta temporada». Missatge ambiciós el de Castro, l’aterratge del qual servirà per ampliar fins a vuit la nòmina de jugadors, sense comptar els dos porters. En un primer moment, a l’inici del curs, la idea era la d’afrontar la Lliga amb set peces, una menys, però les lesions de Xavier Aldrich i Marc Figa, i el posterior adéu del primer, han provocat els últims moviments perquè l’equip es reforci. «Vam ser conscients que així no podíem anar enlloc», confessa Xavier Garcia, l’entrenador. El mateix que assegura, sense embuts, que amb les últimes cares noves «podrem tornar a competir i ser aquell Palafrugell del principi de temporada». Perquè té coll avall que «les lesions ens han fet anar molt malament». Tant, que l’equip només ha guanyat un partit i d’això ja fa un munt de temps. «Si ara tenim a tota la gent amb ganes i molta il·lusió, veurem com afrontarem aquesta segona volta i què en surt de tot això». El seu discurs és força optimista perquè tot i que el Palafrugell és cuer, «la part baixa està molt apretada i amb pocs punts pots sortir d’allà. És l’esperança que tenim». Per començar, això sí, un test d‘alçada amb el Noia. «Serà complicat», admet. Passi el que passi, no restarà les ganes de fer un segon tram de calendari amb cara i ulls.
