Durant la seva primera etapa com a president del Barça, Joan Laporta va fer una neteja a fons del vestidor el primer any de mandat: a més del tècnic Radomir Antic, va donar sortida a 11 jugadors al mercat d’estiu. Als quals n’hi va afegir quatre més al gener. Una jugada que ha repetit ara a la seva segona etapa al club. A la primera finestra de fitxatges, a més de Leo, va prescindir de 14 jugadors més i a finals d’octubre va fer fora Ronald Koeman. Ara, després de la retirada de Kun Agüero, les cessions de Collado i Coutinho i el final de la de Demir, fa 20 baixes. El 2003, Laporta va decidir no exercir l’opció de compra dels cedits Mendieta i Sorín, i donar sortida a Enke, Frank De Boer, Alfonso, Geovanni, Trashorras, Christanval, Nano, Rochemback i Riquelme. Aquests dos últims van ser els únics que van deixar diners en traspassos posteriors (1,5 i 7 milions, respectivament). A la segona era laportiana només hi ha hagut tres transferències de dues xifres (Emerson, 25, Ilaix, 16, i Junior, 15) però la prioritat ara, com fa 18 anys, és desfer-se de sous elevats.

Fa gairebé dues dècades, Laporta va apostar per donar cartes de llibertat per deixar anar llast i deixar sense fitxa i apartar els que no volguessin sortir (com Bonano, Riquelme, Dani i Alfonso). Una jugada que ha repetit aquesta vegada només amb Ilaix Moriba, que es negava a renovar i va acabar sent traspassat al Leipzig. La gran diferència respecte del 2003 que s’ha trobat Laporta és el límit salarial. Ara la qüestió no és si hi ha diners per fitxar un jugador sinó si el fair play de la Lliga permeten inscriure’l. Al mercat d’estiu passat, malgrat les sortides de Messi, Griezmann i Pjanic i 12 jugadors més, no va poder inscriure Memphis Depay i Eric Garcia fins que Piqué es va baixar «significativament» el sou. El president només ha rescindit unilateralment el contracte de Matheus Fernandes perquè la Lliga no permet guanyar marge de fair play salarial si no és un acomiadament acordat, ja que «pot ser que el club ho hagi d’assumir després o fins i tot més». Per intentar treure pressió de la faixa salarial, el club ha explorat les renovacions a la baixa de Dembélé i Sergi Roberto, que acaben contracte, encara que de moment sense èxit. Una opció que només ha pogut aconseguir amb Umtiti.

En aquest mercat d’hivern, a més del Kun Agüero (obligat a retirar-se per problemes cardíacs), el club ha buscat nova destinació per a Collado que, després de frustrar-se el seu fitxatge pel Sheffield a l’estiu i no poder ser reinscrit com a blaugrana, se n’ha anat a Granada. També per a Demir, que finalment ha tornat a Viena. El mitjapunta austríac havia deixat de jugar perquè si disputava un partit més el Barça hauria de pagar 10 milions i quedar-se’l. Però la prioritat era col·locar Umtiti i Coutinho, dos dels sous més cars i que no comptaven per a Xavi. El central francès, operat ahir, no s’ha mogut del Camp Nou, però ha acceptat distribuir en quatre anys i mig el que cobraria en un any i mig. I el brasiler ha acceptat una segona cessió, després de la que el va portar a Munic (marcant dos gols al Barça al 2-8 de Lisboa). Quatre anys després ha tornat a Anglaterra, on ha fet més gols el seu darrer any i mig que en quatre temporades amb la samarreta blaugrana. El jugador amb el salari més alt de la plantilla havia passat de ser suplent de Messi i Griezmann a veure com l’avançaven Nico, Jutglà i Abde, que fa mig any eren a Segona B.

La major operació sortida de Laporta

La major operació sortida de Laporta EPC

Dest, Memphis i Luuk

La doble jugada amb Umititi i Cou ha permès no només inscriure Ferran Torres, sinó començar a omplir la guardiola per anar a la licitació d’estiu per Haaland. Un objectiu al qual podrien contribuir els traspassos, sigui ara o a l’estiu, de Dest i Memphis Depay, dos jugadors prescindibles per a Xavi. El seu compatriota Luuk de Jong, que semblava que engrandiria l’operació sortida acabant la seva cessió aquest gener, ha posat el semàfor en groc amb les seves bones últimes actuacions.