Presenti’s a l’afició: qui és Maxi Fjellerup?

Soc un noi criat a l’Argentina, en un poble de 60.000 habitants, Tres Cantos, que va començar jugant a futbol, perquè tots els meus amics ho feien, i després vaig acabar descobrint el bàsquet. El meu pare tota la vida va jugar a bàsquet, en categories regionals. Un dia el vaig anar a veure, vaig començar a entrenar, i ho feia seguir tot, fins que quan vaig tenir 10 anys vaig haver de triar. Tot i que al principi plorava i no m’acabava de fer el pes, vaig escollir el bàsquet. I em va acabar apassionant. Va ser emotiu jugar, per exemple, dues temporades amb el meu pare, quan jo només tenia 14 anys, al mateix equip de categoria provincial. Després allà ja vaig fer una carrera més professional, primer a Bahia i més tard a San Lorenzo.

Prometia molt. Quan va anar amb la selecció al Mundial de 2019, i era el més jove de l’equip, el qualificaven de «joia». Ha fitxat el Girona una joia?

Això són coses que diuen els periodistes o els entrenadors, jo no soc de prestar-hi molta atenció. A mi l’educació que m’han donat a casa passa pel sacrifici, per l’esforç, pel treball, i per mirar de seguir millorant sempre, per tant no m’he deixat endur mai pels elogis. Sempre he estat tranquil. He estat a un Mundial, a diverses finestres amb la selecció, i em sento un privilegiat per haver-ho pogut viure perquè també hi havia molts d’altres nois que eren molt bons.

L’estiu passat va decidir fer el pas de venir a Europa. Per què?

El meu representant, Ígor Crespo, és espanyol, i jo tenia moltes ganes de venir aquí, per competir i descobrir un altre bàsquet i una altra cultura. A l’Argentina ja havia acabat un cicle, havia sigut campió amb San Lorenzo els dos darrers anys, acabava contracte, i era el moment de venir cap aquí. Per seguir millorant i intentar arribar a l’ACB. Al final el primer destí va ser Palma, a la LEB Or, i malgrat que al principi no en sabia gaire res de la categoria, la veritat és que m’ha sorprés el nivell i la competitivitat dels equips. Estic content.

El 17 de desembre va jugar a Fontajau amb el Palma contra el Girona. Qui li havia de dir que un mes després, el fitxarien...

Sí, me’n recordo molt d’aquell partit. Poder venir a Fontajau, enfrontar-nos a en Marc (Gasol) amb tot el que això generava... volia jugar bé per poder seguir més anys aquí, que el partit fos com un aparador perquè sabia que el veuria molta gent. Al pavelló també hi havia molt públic.

Va parlar amb Marc Gasol aquell dia?

Vam parlar, sí, durant el partit, i una mica després. Li vaig demanar la samarreta, i em va dir que ja me la donaria més tard... ara ja no fa falta que me la porti (riu) perquè ja jugo amb el Girona.

Com li va arribar l’oferta? S’ho va haver de rumiar molt per acceptar-la?

Jo sempre he complert els meus contractes amb els clubs. Mai he marxat d’enlloc a meitat de temporada, perquè em sembla estrany fer-ho. Em sabia greu marxar del Palma, que era el club que havia apostat inicialment per mi. D’entrada jo m’hauria quedat allà, però més tard parlant amb amics, amb la pròpia gent del club d’allà, em van dir que aquesta era una magnífica oportunitat per a mi per seguir creixent. També vaig parlar amb en Marc. Em va dir que ja entenia que no era fàcil deixar un equip a meitat de temporada, però que aquí m’ho passaria molt bé, que estaria molt tranquil i còmode. Al cap d’un parell de dies ja vaig tenir clara la decisió de venir a Girona. Però és cert, l’oferta em va agafar de sorpresa perquè jo mai m’havia plantejat marxar del Palma.

En l’etapa a l’ACB havien jugat a Girona argentins com Fede Kammerichs i Lucas Victoriano.

Els conec a tots dos! No ho sabia que havien jugat a Girona. Sé que aquesta és una plaça històrica del bàsquet espanyol, i que té molta tradició. De fet quan vaig venir a jugar amb el Palma el mes passat ja vaig veure que l’afició era molt nombrosa i familiar. Em va agradar molt. La infraestructura del club, el pavelló, les comoditats, la sala de fisio... tot, és de club molt professional. Vull gaudir molt del dia a dia, de venir a entrenar, de jugar, i de donar el màxim.

Què n‘espera d’aquesta etapa a Girona?

Primer de tot, complir els objectius com a equip. Després, evolucionar com a jugador, millorar, aspirar a millor. L’equip està fet amb 12 jugadors. Jo m’he d’afegir a la dinàmica de l’equip, que també ha canviat perquè l’arribada d’en Marc ho va canviar tot. L’altre dia a Madrid estava nerviós per jugar al seu costat, però tot l’equip em va ajudar molt i em vaig sentir molt bé.

L’ACB és el seu objectiu?

Tant de bo hi arribi amb el Girona. Però primer hem de ser competitius i armar-nos com a equip. També m’agradaria tornar a la selecció. És molt maco ser-hi, i és un honor defensar-la.

Cosialls fa el viatge contrari: acabarà el curs al Palma

L’arribada de Maxi Fjellerup a Girona va obligar a donar una baixa, que va ser Robert Cosialls. Ahir es va saber que el pivot català acabarà el curs al Palma, a la LEB Or, precisament el club d’orígen de Maxi Fjllerup. Els dos clubs han intercanviat els jugadors.