Si diuen que com a casa enlloc, serà per alguna cosa. Aplaudeix la sentència Pere Arnau, a qui Sarrià de Ter, allà on ha nascut i crescut, el té captivat. La gent, el poble, l’handbol. Família i amics l’esperen sempre que ell decideix tornar-hi. Perquè uns mesos enrere va decidir fer les maletes i provar sort a un munt de quilòmetres. Ha retallat la distància aquest mes de gener, quan ha canviat Còrdova per Osca. Dos móns oposats, però el fil conductor és el mateix. És jugador d’handbol professional i, com perseguia des de fa anys i panys, ha obtingut la recompensa a tot el seu treball, esforç i dedicació. L’Asobal, la màxima categoria, li ha obert les portes però la primera experiència, a l’Ángel Ximénez Puente Genil, no li ha acabat d’anar del tot bé. Sí, s’ha estrenat a l’elit. I sí, també, ha aconseguit que aquest esport es converteixi en l’eix central del seu dia a dia, sense cap altra distracció. Però amb menys minuts i massa lluny dels seus, l’oportunitat d’acostar-se a casa li va fer obrir els ulls. Així acaba d’incorporar-se al BM Bada Huesca. Rescissió i a escoltar ofertes. Alguna se li va presentar però no va dubtar massa. Estar a tres hores de Girona ha sigut motiu suficient. Ara, amb una temporada i mitja de contracte, té ganes de demostrar de què és capaç a còpia de minuts, al mateix temps que aprofitarà tant com pugui l’expèriencia per seguir aprenent.

«M’agrada estar amb la família i els amics. És la meva manera de ser. Tenia ganes de tornar el més a prop de casa perquè jugava massa lluny. Estar a Osca em permet tornar a Sarrià amb més facilitat». Primer motiu perquè Pere Arnau hagi decidit canviar d’equip. Però n’hi ha un altre: «També pel club, per la plantilla. Hi ha gent amb qui vaig coincidir al Barça i alguns jugadors catalans coneguts». N’hi afegeix més. Està convençut que la seva participació anirà a l’alça. És un lateral esquerrà i de jugadors que s’hi assemblin, la majoria estan lesionats. La barreja surt, per tant, amb signe positiu. Ha signat per aquest curs i pel vinent. «Ara tinc estabilitat i no tinc aquella angoixa d’haver-ho de fer bé ja. Tinc ganes de demostrar de què soc capaç i, al mateix temps, seguir millorant. Pel que fa el col·lectiu, vull que arribin els bons resultats, arribar a la fase final de la copa i estar ben lluny dels llocs de descens».

Sarrià, passat i present

Tot adaptant-se al seu nou entorn, acumula una setmana d’entrenaments. S’estrenarà el 28 de gener, en un amistós amb el Billère Handball Pau Pyrenées francès, i el debut oficial serà el 2 de febrer en l’anada de la tercera ronda de la Copa del Rei. Complert el «somni» de jugar a l’Asobal, valora positivament els últims mesos al Puente Genil. «L’experiència ha sigut molt bona. El canvi de categoria és brutal. La gent és més forta, ràpida i amb millor tècnica. A més, visc com un professional. Només em centro en això». Res a veure amb els últims anys a Sarrià, a Plata. Fins i tot quan va vestir la samarreta del Barça, en etapa encara de formació, entre els 14 i 16 anys. «No n’era conscient d’on era i de què volia, encara. L’experiència va ser positiva, però era massa jove per marxar de casa». Centrat en l’avui, no oblida això sí l’ahir. «Des que tenia un any que anava cada cap de setmana al pavelló per veure el Sarrià. Allà he tingut la gran sort d’haver viscut uns anys molt bons, de fer un grup d’amics amb els qui he compartit grans experiències. Gent amb molt de nivell. Al Barça hi vaig estar un parell d’anys i prou. A casa, a Sarrià, una quinzena. No hi ha color».

Sempre amb un ull pendent dels seus, no perd detall del que passa a la Divisió d’Honor Plata i de com li van les coses al grup que entrena Josep Espar. «Estan patint una mica i els està costant, però jo hi confio. Encara es pot revertir». I fa referència al tarannà del seu germà Martí, que ho viu en primera persona. «Ell mai perd la confiança i estic de la seva part, crec que ho poden aconseguir». Ho seguirà des de la distància, tot aprenent. Creixent. Ara a Osca, una mica més a prop de casa.