«Nefasta gestió» va ser l’expressió emprada per Ferran Reverter, el director general del Barça, per definir el mandat de Josep Maria Bartomeu al conèixer el resultat de la due dilligence practicada l’octubre de l’any passat. Tres mesos després, a més de nefasta, a la gestió se li pot afegir l’apel·latiu de «presumptament delictiva» a la llum d’una altra anàlisi, el forensic, que ha revisat a fons l’actuació de Bartomeu i els seus directius i executius per determinar si van cometre delictes entre 2015 i octubre de 2020 quan l’expresident va anticipar la dimissió per no afrontar una moció de censura.
La permanència o no del terme presumptament la decidirà la Fiscalia Provincial de Barcelona davant la qual s’han denunciat «fets i no persones», va voler precisar Joan Laporta, que va rebutjar donar cap nom dels responsables que van conduir el Barça a la «situació de ruïna» que es va trobar en heretar el comandament del club després de guanyar les eleccions al març. Una ruïna que es quantifica en 1.350 milions d’euros (corroborada per Eduard Romeu, el vicepresident econòmic), la mateixa xifra anunciada, producte d’un modus operandi de «pagaments sense causa, pagaments amb causa falsa i pagaments desproporcionats».
Fets incontestables
La junta de Laporta va informar a la Fiscalia de «fets incontestables amb indicis de ser delictius» perquè investigui amb més profunditat que el forensic hi detecti «qui són els autors materials» de presumptes delictes com administració deslleial, apropiació indeguda, alteració comptable i falsedat documental.
Els responsables, per part del club, serien tots aquells signants de cadascuna de les operacions; és a dir, el president (Josep Maria Bartomeu), el vicepresident econòmic (ho van ser diversos: Javier Faus, Susana Monje, Enrique Tombas i va acabar sent-ho Jordi Moix), el director financer (Pancho Schröder) i el director general Òscar Grau.
«Es van manipular contractes i factures per evitar passar els controls del club», va denunciar Emili Rousaud, un altre vicepresident, si escau institucional, el mes d’abril passat i a qui es va obligar a dimitir, a l’onada expansiva del Bartogate, la campanya contractada a les xarxes socials per erosionar la imatge de personatges barcelonistes, cas que està sota sumari judicial i que ahir no va ser tractat en la presentació de l’informe. A més de Laporta i Romeu, hi va participar Jaume Campaner, advocat especialitzat en dret penal econòmic i doctor en dret processal.
30 milions de perjudici
Va intervenir de forma espontània Almudena Ruiz, representant de la firma Kroll que ha elaborat el voluminós forensics -centenars de folis apilats en una taula sobre la tarima dels intervinents- i instada a precisar el perjudici econòmic causat per les pràctiques últimes de Bartomeu. «Uns 30 milions d’euros», va dir.
Sense noms i sense quantitats precises, escudant-se amb la prudència -Laporta només va acusar Bartomeu de conducta deslleial respecte al club i als culers, com a propietaris de l’entitat-, l’actual president va justificar la denúncia a la Fiscalia per ser l’entitat que vetlla per la legalitat i la que també posseeix la capacitat per investigar la comissió de presumptes delictes.
La va justificar també perquè els socis «tenen dret a conèixer les actuacions que van portar el club a una situació de ruïna» i perquè ni ell ni la seva junta volen «ser còmplices d’una situació tan delicada econòmicament i patrimonialment». Laporta ha optat per recórrer a la Fiscalia enlloc d’emprendre l’acció de responsabilitat social que va interposar contra ell mateix Sandro Rosell ara fa més d’una dècada, el 2010. «No som policies ni jutges ni tampoc volem fer servir els recursos del Barça per iniciar accions que s’eternitzen en el temps», va afegir, apuntant que, a més a més, no va reportar cap benefici a l’entitat blaugrana al quedar va ser exonerat.
