«És una proesa haver arribat fins aquí, estem molt orgullosos». Les paraules eren de Gemma Romeu, però podrien haver sigut de qualsevol de les desenes de persones que ahir, malgrat les hores, van desafiar la son per citar-se al Cinema Catalunya de Ribes de Freser. No hi feien cap pel·lícula, no eren hores. De matinada, era el torn del debut de l’esquiadora Núria Pau, que competia en la prova del Gegant. Era el seu debut en uns Jocs Olímpics d’Hivern. La seva mare no s’ho va voler perdre. Tampoc el seu pare. Ni amics, familiars, coneguts. El més important ja estava fet. Ser-hi i que la fita no passés desapercebuda. Va faltar arrodonir-ho, perquè el resultat final no va acompanyar.
Amb el dorsal 48, número que Pau de ben segur mai oblidarà, va necessitar un minut, 4 segons i 19 dècimes per completar el recorregut en la primera mànega. La posició 40, d’entrada, era per ella. Una mica lluny de la sueca Sara Hector, la més ràpida, que va fer el mateix traçat en 57 segons i 56 dècimes. «M’ha costat molt adaptar-me. Hi havia dos canvis de neu i no he pogut aclimatar-me a les condicions per trobar velocitat». Faltava, però, una nova oportunitat. Amb una pausa per pair el que havia passat i per recuperar forces, arribava el torn de la segona mànega. I de nou, el Cinema Catalunya que veia com s’omplien les seves butaques. «He esquiat molt bé, sobretot en la part del mig del recorregut», deia Pau. I no mentia pas. La cosa feia bona pinta i l’oportunitat de millorar algunes posicions estava a l’abast. Però no va poder completar la baixada. Al tram final, caiguda. I sense acabar la segona mànega, no hi havia cap mena d’opció de sumar els dos temps. «Es va molt ràpid en aquesta mena de curses i per un error se n’ha anat al terra. És una llàstima, estava fent un bon temps i hauria millorat moltes posicions», deia Gil Pau, el seu pare.
Núria Pau, la gran protagonista, també passava revista al que havia passat. «A quatre o cinc portes del final he caigut. L’esquí m’ha reaccionat de cop i he sortit disparada. Era un dia molt exigent i moltes esquiadores hem anat al terra, pel que em quedo amb que ho he donat tot. El més complicat de tot no ha sigut la prova, sinó arribar fins aquí i m’he guanyat l’oportunitat d’intentar-ho i ho he fet fins al final». Sara Hector acabaria fent bo el seu primer resultat i després de dues mànegues es va penjar l’or. Federica Brigone va ser plata i Lara Gut-Behrami, bronze. No hi va haver medalla, però sí el reconeixement general i l’escalf de tot un poble. Del seu poble.
