Tres «hat-tricks» a l’abast de pocs

Poques vegades s’ha vist una cosa similar. De fet, a Primera Divisió ens hem de remuntar fins al 1935 per tenir constància d’una gesta com aquesta. El desaparegut davanter de l’Oviedo, Isidro Lángara, és l’únic que ha aconseguit marcar tres hat-tricks en tres partits consecutius. D’això en fa noranta dècades i des d’aleshores ben pocs futbolistes s’hi han apropat signant-ne dos: Messi (Barça, 2009-10), Alfonso (Betis, 1996-97), Rubén Cano (Atlètic, 1977-78), Di Stéfano (Madrid, 1958-59)... A Segona Catalana, l’olotí Àlex Darnés, fill de l’exjugador del Girona Isidre, va assolir el rècord el mes passat amb el Bosc de Tosca després de marcar tres gols en tres jornades seguides contra el Can Gibert (4-1), Besalú (4-3) i Roses (1-6). Abans, també havia fet un pòquer al Llançà (6-0).

«Encara no m’ho crec. És extraordinari. Quan vaig marcar el primer, vaig pensar: ui, avui és un bon dia. I així va ser als tres partits. Tinc la sensació que és una gesta que quedarà en el record i que no podré repetir», explica Darnés. El primer hat-trick va arribar contra el líder Can Gibert en «el partit més complicat que teníem» amb remuntada inclosa. El següent amb el Besalú, marcant els tres gols «en qüestió de 10 minuts». I l’última víctima, el Roses, idem. N’hi ha hagut més perquè sempre que el davanter juga, el Bosc de Tosca té com a mínim una celebració assegurada. Darnés és el pitxitxi del subgrup 1.a de Segona Catalana amb 19 dianes en 15 partits, unes xifres que deixen una ratio 1,3 gols per duel i sense que cap sigui de penal. La darrera jornada va marcar un doblet que va servir per donar l’empat davant la Marca de l’Ham (3-3).

L’olotí, de 28 anys, fa quatre temporades que juga al Bosc de Tosca, però ha passat per una bona colla d’equips des de Primera Catalana fins a Tercera: Girona B, Sant Pere Pescador, Les Preses, Banyoles, L’Escala... «Cada any he canviat de club, però des que vaig acabar els estudis tenia clar que volia anar al Bosc de Tosca. A la base es fan les coses molt bé i tinc la sort de jugar a un futbol molt bo amb els amics. He tingut l’opció de marxar, però no ho he valorat», diu. La passió pel futbol li ve de família. El seu pare, Isidre Darnés, va estar al Girona en la dècada dels noranta, quan els blanc-i-vermells competien a Segona B. L’instint golejador, però, no l’ha tret d’ell perquè el pare era migcampista. Li ve de part de mare. El seu avi, Miquel Forcadell, va defensar els colors del Mallorca i més tard va convertir-se en un mític a l’Olot i qui el 1980 va donar la victòria a la Copa amb un gol al darrer minut al Burgos de Primera. «Era un gran rematador i golejador», confessa. A més a més, el seu oncle, Albert Forcadell, va jugar a Primera amb l’Espanyol. «Tinc una família molt futbolera. Jo potser soc el que menys carrera ha fet de tots. A casa sempre em diuen que m’assemblo a l’Albert i l’avi, tot i que ells marcaven més de cap i jo soc més de peu», comenta.

Tot i que les seves xifres són «un disbarat», Darnés intenta no fixar-s’hi gaire: «No tinc cap mena de pressió. Si estigués en un altre lloc i volgués buscar ofertes per pujar de categoria seria diferent, però no és el cas. A cada partit jugo amb la intenció d’ajudar l’equip. Com que soc davanter, la millor manera és marcant, però si els faig també és gràcies als meus companys que me la passen en situacions favorables. Tenim una manera de jugar molt ofensiva. Per mi és una recompensa als entrenaments i vull que els meus gols serveixin per aconseguir l’ascens».

El Bosc de Tosca persegueix l’objectiu de quedar entre els quatre primers classificats per lluitar per l’ascens en la pròxima fase. En principi, els garrotxins ho tenen bé perquè són tercers amb 41 punts. «Tot el que fem és per pujar. Firmaria no marcar cap gol més si el Bosc de Tosca guanya l’ascens», conclou.