Tot i obert. I ningú ho hauria dit, veient el comptador d’ocasions a banda i banda. En va tenir moltes i clares el Barça, que va estrenar-se a l’Europa League amb un empat contra el Nàpols al Camp Nou. Es van avançar els visitants al primer acte i Ferran Torres, de penal, igualava en una segona meitat que acabaria amb una allau d’arribades dels de Xavi Hernández, que tot i això no van saber concretar. Dijous vinent, el desenllaç.

Mitja hora de domini va quedar esmicolat a la mitja hora de joc. Una acció ràpida, per banda dreta. Passivitat defensiva i Zielinski que rematava no una, sinó dues vegades seguides a l’interior de l’àrea. Primer, Ter Stegen salvava els mobles i després, amb l’alemany estès al terra, el segon xut, potent i elevat, es colava al fons de la porteria. S’avançava el Nàpols davant un Barça que un minut abans havia perdonat el primer, que tenia més la pilota i que esperava, tot pacient, picar pedra per obtenir la seva recompensa. Hauria pogut arribar al 29, just abans de la doble rematada de Zielinski, quan Aubameyang va lluitar la possessió com si fos l’última, fent-se amb l’esfèrica i deixant-la al mig per a Ferran Torres, que enfilava amb velocitat la porteria de Meret. Un mal darrer control el va fer xutar de manera defectuosa, quan el Camp Nou ja s’ensumava el gol.

Hauria estat la recompensa al joc de control, al domini d’un equip que havia apostat per un onze amb cares noves. Busquets i Gavi descansaven d’entrada. S’ho miraven des de la banqueta mentre que Mingueza feia de lateral dret, Nico era titular i el trident atacant estava format per Ferran Torres, Aubameyang i un Adama que cada cop que rebia la pilota tenia a dos o tres defensors al seu damunt. En un escenari desconegut, amb una competició que feia gairebé dues dècades que no aterrava al Camp Nou, els de Xavi van intentar adaptar-s’hi de la millor manera possible. No van haver de patir en excès. Només una cursa d’Osimhen al llindar de la vintena de minuts, que va resoldre molt bé Ter Stegen tapant el xut escorat del davanter del Nàpols. Tampoc és que el Barça disparés el comptador d’ocasions, però feia la sensació que les oportunitats arribarien. Com la de Nico, al quart d’hora, però va intervenir bé Meret. I sobretot la de Ferran Torres. La resposta va ser letal i Zielinski feia el 0-1, multiplicant la comoditat dels italians, que tenien el partit allà on volien.

Cop de mà de Juan Jesús

El punt d’inflexió arribava per sorpresa, quan als 56 minuts Juan Jesús, tot intentant defensar una centrada d’Adama per banda dreta, va posar la mà i va desviar la pilota lleugerament. El VAR va ficar-hi cullerada i l’àrbitre no ho va dubtar: penal. Ferran Torres va fer l’empat des dels onze metres i el Barça va olorar sang. Xavi va posar més llenya al foc fent entrar Busquets, Gavi i un Dembélé que va ser xiulat pel Camp Nou. Just després que Aubameyang fregués el segon amb un cacau que no va trobar l’escaire per ben poc.

Superats uns minuts de pausa, el ruix final va ser frenètic i si el Barça no va culminar la remuntada va ser perquè li va mancar sort i una mica de punteria. Torres, amb el vent a favor, va xutar a fora després d’una gran acció combinativa i instants després, era Luuk de Jong, amb una rematada acrobàtica, que no va marcar de miracle. De nou Ferran, al descompte, va desaprofitar una altra ocasió clara. Marxava amb vida el Nàpols i San Paolo, l’ara Diego Armando Maradona, dictarà sentència dijous que ve. Sense valor doble dels gols a camp contrari, els dos equips estan obligats a guanyar.