El Barça va deixar a un costat l’habitual patiment com a visitant en les grans nits europees dels últims anys per signar una exhibició davant el Nàpols (2-4) a l’Estadi Diego Armando Maradona, testimoni del gran partit que van fer els blaugranes per classificar-se pels vuitens de final de la Lliga Europa després l’anada al Camp Nou (1-1). Avui es coneixerà el proper rival en el sorteig (13 h).

Tota l’efectivitat que li va faltar fa una setmana al Camp Nou, la va tenir a l’inici de la primera part. Insigne treia malament un córner en una jugada assajada quan el conjunt blaugrana robava la pilota per sortir al contraatac a tot velocitat entre Aubameyang, Adama i Jordi Alba, que superava Meret en la primera arribada (min.8). Cinc minuts després, Ferran Torres va recollir un refús de la defensa local per cedir-lo d’esperó a Frenkie de Jong i que aquest fes el 2-0 amb un gran xut de rosca des de fora l’àrea. Va ser el pròleg del gran partit que faria el neerlandès a Nàpols.

Si el primer gol va silenciar el Diego Armando Maradona, el segon va provocar el primers xiulets del públic napolità. Però el Nàpols es va trobar amb un regal inesperat: Ter Stegen errava en la seva sortida i va fer caure en un lateral de l’àrea a Osimhen, mentre intentava frenar la carrera del punta nigerià en una jugada que aparentment no tenia excessiu perill. Insigne, de penal, escurçava distàncies per al seu equip, però el Barça no va acusar l’inesperat contratemps i va continuar dominant a plaer.

L’equip de Xavi executava la pressió alta amb avidesa, ofegant la sortida del seu rival i aplicant-se en la recuperació rere pèrdua per combinar entrena línies amb precisió i velocitat, sense donar treva a la porteria de Meret. Entre Ferran Torres i Aubameyang van tenir mitja dotzena d’ocasions per fer el tercer, però aquesta vegada els va faltar punteria. Els italians, en canvi, només van tenir la seva oportunitat en un tret desviat d’Insigne. I a sobre, el Barça recuperava la diferència de dos gols just abans del descans, quan Piqué creuava al pal una pilota rebutjada per la defensa local després d’un servei de cantonada.

Res va canviar a la segona part. Bé, potser que els de Xavi ni tan sols va necessitar emprar-se amb la mateixa intensitat per continuar dominant el duel amb insultant comoditat.

Meret havia de treure una centrada enverinada d’Adama abans que aquest habilités en la següent jugada a Aubameyang perquè afusellés de primeres el porter del Nàpols i fes l’1-4 quan el partit estava a punt d’arribar a l’hora.

I enrere, Piqué i Araujo s’alternaven per frenar a Osimhen, l’única amenaça napolitana i que va tenir a les seves botes el segon per al seu equip abans de ser substituït.

De fet, Spalletti i Xavi feien tres canvis cadascun donant l’eliminatòria per liquidada quan faltava un quart d’hora perquè acabés el duel.

Un desenllaç inesperadament plàcid per a un Barça que es va relaxar en la recta final i que va donar una mica de vida al seu rival, que va retallar distàncies al 87 en aprofitar Politano una pèrdua de Nico dins l’àrea.

Petagna va tenir l’última clara del partit en un cacau rebutjat per Ter Stegen, però només va ser una nova concessió del conjunt blaugrana, perquè el Barça, que ja va merèixer sentenciar l’eliminatòria a l’anada, va ser molt superior durant tot el partit per confirmar la classificació pels vuitens.