La nissaga dels Agné continua al Figueres. El jove Ot Agné va debutar diumenge passat amb el primer equip en el derbi contra el Girona B (0-1) seguint els mateixos passos que el seu pare, Raül Agné, havia fet 27 anys abans. Les úniques diferències són que Raül tenia 25 anys quan va estrenar-se amb la Unió i s’incorporava procedent del club blanc-i-vermell mentre que l’Ot en té 17 i porta tota la vida a Vilatenim. Excepte les dues temporades que va acompanyar la seva família a Cadis perquè el seu pare era l’entrenador del conjunt groc, el migcampista juvenil ha cremat totes les etapes formatives a l’entitat altempordanesa. El vincle que hi manté és tan fort que va començar a jugar-hi amb 4 anys i ha treballat durant tot aquest temps perquè li arribés l’oportunitat.
«Malgrat la derrota, que va ser una llàstima, estic molt content personalment. Ja havia anat un parell de cops convocat, però diumenge més o menys intuïa que podria jugar. Quan em van cridar mentre escalfava per entrar al terreny de joc, em vaig posar molt content. Va ser una experiència molt bonica. Em va encantar i a sobre hi havia bastanta gent a la grada pel derbi», assegura entusiasmat l’Ot. L’allau de baixes que pateix el primer equip va fer que Moisés Hurtado el premiés donant-li els primers minuts a Tercera RFEF després de substituir Zaka El Idrissi al minut 75. El tècnic confia en la base i, per més que la majoria de vegades es trobi obligat a fer-ho perquè cada jornada té un mínim de 7 absències, ho ha demostrat apostant fins ara per un total de 9 juvenils de l’equip que dirigeix Gregorio Gálvez Yoyo a la Lliga Nacional.
«Tot i la derrota, estic molt content personalment perquè arribar al primer equip és el que tothom a la base vol aconseguir»
Des de diumenge que a l’Ot no paren d’arribar-li felicitacions. Entre les quals, com no podia ser d’una altra manera, hi ha la del seu pare. Raül Agné no va poder assistir a Vilatenim perquè tenia partit amb el Nàstic de Tarragona, que va guanyar el Cornellà (1-0) al Nou Estadi, però per poc que pogués va intentar no perdre’s detall de l’estrena del seu fill amb el Figueres, seguint-lo a través d’Internet. «Em va dir que continués esforçant-me i que aprofiti l’oportunitat. Arribar al primer equip és el meu objectiu principal i pel que porto tot aquest temps lluitant», explica.
Es podria dir que per a l’Ot Agné el Figueres és el club de la seva vida. Als 17 anys, només ha vestit els colors d’una altra samarreta un cop i va ser perquè el seu pare entrenava el Cadis. Forma part del club blanc-i-blau des dels 4 anys, a part que ha mamat futbol des de petit acompanyant el seu pare arreu de les banquetes per les quals ha passat. No era estrany veure’l a Montilivi en les quatre temporades (en dues etapes) que va dirigir el Girona. Raül Agné va ser responsable des de la banqueta de l’històric ascens del conjunt blanc-i-vermell a Segona el curs 2007-08. A més de ser el tècnic del Peralada (2004-06) i el Palamós (2006-07) -també va ser jugador del degà en la seva època com a futbolista- al futbol gironí, i haver entrenat el Recreativo, Tenerife, Saragossa, Còrdova i una experiència a la Xina.
«He viscut tota la vida envoltat de futbol. Vaig començar gràcies al meu pare»
«He estat envoltat del futbol tota la vida. Ja des de ben petit. Vaig començar gràcies al meu pare i és ell qui ha fet que m’agradi aquest esport», comenta. L’Ot té un entrenador a casa seva, encara que afirma que el seu pare «no m’està gens a sobre». «Em deixa al meu aire perquè vol que gaudeixi jugant», afegeix. En aquest sentit, comenta que Raül Agné ha sigut el seu tècnic un parell de vegades al Figueres: «Ens ha ajudat alguna vegada als equips que he estat. No és que em donés més canya a mi, sinó que era jo mateix qui m’autopressionava més del normal pel fet que fos ell qui m’entrenava. Tinc grans records, la relació entrenador-jugador era molt bona».
Ot Agné va debutar al Figueres 27 anys més tard que el seu pare Raül. L’exfutbolista va fitxar pel club altempordanès, entrenat per Xavi Agustí, l’any 1995 procedent del Girona i s’hi va estar fins al 1998. En aquella època l’Ot no estava ni en pensaments -va néixer el 2004- encara que el futur faria que el seu fill mantingués un vincle amb el Figueres i hi arribés a debutar. «De moment torno a entrenar amb el juvenil, tot i que espero poder tornar a pujar més cops amb el primer equip. És el que vull i tant de bo es compleixi», apunta. Encara és molt jove, tot just a l'abril complirà la majoria d’edat, però li agradaria seguir la trajectòria del seu pare com a futbolista. Raül Agné va jugar amb el Figueres a Segona B i l’Ot va estrenar-se a Tercera amb un equip que lluita per salvar-se, malgrat que amb esforç i dedicació somia fer-se un lloc per aconseguir la permanència. Sobre també ser entrenador? «Encara queda molt, ja es veurà».
