Fa gairebé tres mesos que va complir els 25 anys i Albert Arenas encara aquesta temporada amb un títol de campió del món en el seu palmarès, però amb encara deures per fer en Moto2, una categoria que estrenava la passada temporada i en la qual es mostrava bastant irregular. Enrere queden ja els seus èxits un esglaó per sota. Premis que arribaven fruit de la seva paciència, dedicació i constància. Només així va aconseguir treure el cap a Moto3, categoria que el va consagrar com a campió el 2020, en un any marcat per la pandèmia i les seves restriccions sense precedents.

El gironí va debutar fa vuit anys en el Mundial. L’oportunitat, de la mà del Calvo Team i per substituir el lesionat Eric Granado. Una primera pinzellada, una aparició testimonial. Mica en mica hi va anar treient el cap, però sense continuïtat. Fins el 2017, quan es va convertir en el pilot titular de l’Aspar Team. Més presència, més experiència. I també una lesió important a la clavícula, que va frenar la seva progressió. Se’n va sortir, va serrar les dents i així arribaria la primera victòria, per desqualificació de Fabio Di Giannantonio. La irregularitat el va acompanyar fins el 2020, quan va convertir-se en el campió del món amb tres victòries i dos podis més al llarg de la temporada.

Complert un cicle, Albert Arenas va decidir fer el pas obvi i natural que fan la majoria de pilots i és per això que l’any passat es va estrenar en Moto2. Aquest cop, amb l’equip Boscoscuro. El millor resultat, un vuitè lloc en el Gran Premi d’Alemanya i para de comptar. Va puntuar en vuit curses i en mitja dotzena d’elles es va haver de retirar. Una bona dosi d’aprenentatge que espera que li serveixi aquesta temporada, de nou pilotant la Kalex del GasGas Aspar Team. El seu company d’equip és Jake Dixon.