Ni de bon tros entra en les travesses per convertir-se en campió del món, com ara fa un any. La realitat de Maverick Viñales, ara per ara, és una altra. Ha baixat un esglaó. Un canvi necessari. Les tensions amb Yamaha són coses del passat. Recent, però al cap i a la fi és passat. El present, pintat de negre i vermell. Aprilia ha rebut amb els braços obert el pilot de Roses, que té ganes de seguir creixent, tot aspirant, el dia de demà, a lluitar per tot una altra vegada. Els anys passen i la seva experiència es multiplica. Tot suma. Els campionats nacionals dels seus inicis i també el salt al Mundial. S’hi va posar en Moto3 i ben aviat va demostrar la seva vàlua. El 2013 era el millor de tots. Amb més punts que ningú, es convertia en el campió de la categoria més petita. I només una temporada després, en Moto2 tothom es rendia a la seva qualitat, sent considerat com el millor pilot novell. Aquest viatge li va durar ben poc perquè el 2016 ja aterrava a MotoGP, la categoria reina. Ho va fer comandant la Suzuki i una vegada més era considerat com el millor debutant. En va tenir la culpa un excel·lent rendiment, amb una victòria i també quatre podis.
Yamaha el va fitxar el 2017 com a relleu de Jorge Lorenzo. Les expectatives eren màximes, però a l’hora de la veritat els resultats no han arribat. Massa irregular, tampoc hi van ajudar els problemes d’entesa amb l’equip. La temporada passada es va escenificar el divorci. A mig curs el va acollir Aprilia i Viñales no s’ho va pensar massa. Tot i la poca experiència amb aquesta marca, se’n va sortir prou bé i ara espera millorar els seus registres. Sense la pressió de ser el millor, podrà recuperar sensacions.
