Els gols de Ferran Torres i de Memphis Depay, després d’un polèmic penal a pocs minuts del final, van permetre el Barça remuntar a la segona meitat davant un bon Elx que es va avançar en el marcador i que va somiar durant bona part del partit. Un penal indicat pel VAR per mans de Barragán va salvar els blaugranes que haurien pogut sentenciar molt abans. La victòria suposa la quarta consecutiva pels de Xavi Hernández, que confirmen l’impuls.

El conjunt blaugrana va ratificar la línia ascendent de resultats, encara que el joc no va ser tan vistós com altres jornades, en part pel bon plantejament tàctic dels locals, que va patir la seva primera derrota a casa des de l’arribada de Francisco a la banqueta. El guió del partit va quedar definit des del primer minut: domini del Barcelona i l’Elx, amb una defensa avançada, a l’espera de la seva opció al contraatac. Démbelé, un de les novetats a l’alineació de Xavi, va ser el jugador més actiu de l’atac barcelonista en els primers minuts, encara que no va estar precís.

El Barcelona es va ensenyorir de la possessió i va moure una vegada i una altra la pilota al centre del camp, encara que sense la precisió, velocitat i profunditat d’anteriors jornades. Ja en els últims instants del primer període, una imprecisió de Pedri, que va cedir una pilota cap al seu propi camp, va permetre Fidel, un dels més actius de l’Elx, encarar Ter Stegen, i superar-lo amb un xut creuat.

Xavi va moure fitxa després del descans i va donar entrada a Ferran Torres per un apagat Gavi, la qual cosa va permetre el Barcelona recuperar la simetria en el seu joc d’atac. Al minut de joc l’extrem valencià ja va estar prop del gol, però la seva passada enrere va ser desaprofitat per Pedri.

El full de ruta del partit es va accentuar, amb l’Elx cada vegada més replegat a l’espera d’un nou contraatac i el Barcelona bolcat, encara que sense la finor per a descompondre les dues línies defensives il·licitanes. La insistència del Barcelona va trobar recompensa, encara que de manera inesperada, ja que en ple setge estèril, Ferran Torres va recollir una mala rematada d’Alba per a marcar a plaer davant la passivitat de la defensa local.

Instants després, el valencià, altre cop després d’assistència d’Alba, va estar a punt de tornar a marcar, però la seva rematada a l’interior de l’àrea va sortir alta. La rèplica de l’Elx va ser contundent, ja que Pere Milla, després de passada de Fidel, va obligar a Ter Stegen a realitzar aturada tant espectacular com salvadora. Francisco va entendre que el partit no estava només per defensar i va refrescar el seu atac amb els argentins Ponce i Carrillo, que van augmentar el poder d’intimidació de l’equip il·licità.

El Barcelona va trobar auxili de manera inesperada en el VAR, ja que el col·legiat Hernández Hernández va ser advertit d’un penal per una mà de Barragán que inicialment havia passat inadvertida. La repetició va confirmar el moviment intuïtiu del lateral i l’àrbitre va assenyalar la pena màxima. Depay, a cinc minuts del final, va anotar des del punt de penal el segon gol del Barcelona davant la incredulitat dels jugadors de l’Elx i la indignació dels aficionats, que poc després van reclamar una pena màxima en l’àrea catalana per mà de Alba, que el col·legiat no va considerar punible.

Tot i l’avantatge, el Barça no va saber matar el partit a la contra en els últims instants i va acabar patint, tancat a la seva àrea, davant un Elx que va penjar pilotes a la desesperada , sense èxit. Al final del partit Francisco i Xavi van intercanviar punts de vista, en calent, sobre les accions polèmiques. Ja a la conferència de premsa, tots dos van treure fer-hi ferro dient que no havia passat «res».