«Pere! Jordi! Va, que és tard i ja ens n’anem tots!». El primer equip del Bordils ha acabat el seu partit de Divisió d’Honor Plata i els jugadors es queden al Blanc-i-verd per fer-la petar i fer el toc. Escales amunt i escales avall, ara a la banqueta, ara a la porteria, però sempre amb una pilota d’handbol a les mans, dos marrecs del planter no paren quiets. «Eren com en Zipi i en Zape. No paraven quiets. Els havíem de tancar el llum, perquè ens n’anàvem a casa», recorda Pau Campos, exentrenador del primer equip. Eren els bessons Petar i Djordje Cikusa, jugadors del planter i coneguts al poble com en Pere i en Jordi. Aquells nanos, que van créixer als budells del Blanc-i-verd, ja tenen 16 anys, i fa quinze dies van ser dos dels grans protagonistes del triomf de la selecció espanyola juvenil en el Campionat Mediterrani disputat a Turquia. Fa tres anys que van deixar Bordils, captats pel Barça, per anar-se’n a viure a La Masia i continuar una projecció que no té sostre, tal com va quedar clar en el campionat on en Petar, lateral ambidextre, va ser inclòs en el millor set inicial i en Djorde, lateral esquerre o central, va ser nomenat segon millor lateral del torneig. I això que tenen 16 anys acabats de fer i competien contra jugadors que ja n’havien fet 18.

El gen Cikusa no és nou a l’handbol. De fet, si són gironins és perquè el seu pare, Zoran, va fitxar pel Bordils el 2004 i, un cop retirat s’hi va quedar a treballar i a viure. Zoran Cikusa té una llarga trajectòria a Plata i Lliga Nacional i a l’estranger (Gijón, Malagón, Torrelavega, Guimaraes, Dinamo Zagreb...). El pare no es va voler perdre el Mediterrani i va ser a Ankara veient-lo en directe. «Em diuen alguns excompanys meus que juguen una mica com jo, però que són millors... El normal és que acabin sent millors», diu, assumint-ho. El pare va ser coordinador i entrenador a Bordils durant molts anys i va traslladar la seva passió per l’handbol als seus fills. «Arribava al pavelló a les 5 i en sortia a les 10, amb ells al darrere» explica el pare que revela que «com tots els nens, a la mitja part dels partits del primer equip, saltaven a la pista a fer llançaments».

Els bessons Cikusa de seguida van despuntar al Blanc-i-verd i això va fer que el Barça, que feia temps que els anava al darrere, els integrés al seu planter amb 13 anys. Com que tenen la nacionalitat espanyola, sèrbia i croata haurien pogut triar selecció. «Són de Bordils. Tenen els amics aquí, a Celrà, Girona i ara també a Barcelona», diu el pare. La nissaga Cikusa, doncs, té corda per estona. De moment han deixat la seva empremta al campionat Mediterrani, on també van ser els màxims golejadors de la selecció espanyola. El proper agost tindran una cita a l’Europeu de la categoria de Montenegro.