«Si Colbrelli pateix l’aturada entrenant-se hauria mort»

L’actuació ràpida dels metges va salvar-li la vida a Sonny Colbrelli, que es va desmaiar després de creuar la meta en segona posició, superat només per l’australià Michael Matthews. Flor Costa fa 27 anys que està al servei de la ronda catalana. És cirurgià i treballa habitualment a «Quirúrgica Cirugianos». La seva relació amb el ciclisme és àmplia, ja que també ha col·laborat a la TitanDesert. «A la Volta hi anem tres metges, repartits en tres cotxes i tres ambulàncies per evacuar ràpidament els corredors en cas d’accident. Com sol ser habitual, un de nosaltres s’avança per arribar a la meta abans que els ciclistes i auxiliar-los en cas que es produeixi alguna caiguda. Dilluns vaig ser jo la persona que es va avançar. L’arribada va ser correcta. No hi va haver cap problema perquè el contratemps va passar després d’acabar l’etapa. Colbrelli es va esvair a cent metres de l’arribada: Ràpid, ràpid. Vaig veure un tumult de gent i m’hi vaig acostar. Els companys acabaven d’arribar, així com un dels sanitaris d’una de les ambulàncies amb el desfibril·lador portàtil. Colbrelli era a terra. Patia convulsions. El primer que vaig fer va ser el que és habitual en aquests casos. Donar-li unes bufetades perquè intentés reaccionar».

Sense pols

Flor Costa va comprovar que el corredor no tenia pols. «Amb el massatge cardíac no n’hi havia prou perquè reaccionés pel que li vam aplicar una primera descàrrega. No respirava. Estava en situació d’aturada cardiorespiratòria». La situació era molt greu. «Comencem a cronometrar. Van passar 5 o 6 minuts, no més. Afortunadament ja no va caldre una segona descàrrega. Els desfibril·ladors portàtils porten incorporats un pulsòmetre. Aleshores ja vam veure que Colbrelli tenia pols. Havia reaccionat».

Colbrelli, gràcies a la intervenció mèdica de la Volta, havia salvat la vida. «Ja estava conscient. No recordava res. Se’l va introduir a l’ambulància que el va traslladar d’urgència a l’hospital Josep Trueta de Girona, on va quedar ingressat perquè li practiquessin més proves». Allí roman el corredor italià. La seva situació és estable i durant la nit es va poder comunicar amb els seus companys del Bahrain a través del xat de grup de WhatsApp per tranquil·litzar-los.

La caiguda del 1999

«Va tenir la sort que l’aturada cardíaca es va produir a la zona d’arribada on hi havia els tres metges. Si això li passa en un entrenament, en una carretera sense assistència sanitària, hauria mort. Fins i tot la situació hauria estat molt complicada per a ell si pateix l’aturada durant una pujada on tot el pilot va fragmentat i on és difícil, encara que sempre intentem repartir-nos correctament, situar els tres cotxes mèdics a prop de tots els corredors».

El contratemps de dilluns no va ser la pitjor situació mèdica per la qual s’ha passat Flor Costa en els 27 anys de servei a la Volta. «Jo estava a l’arribada de Vilanova i la Geltrú quan el 1999 va caure Manuel Sanroma a l’esprint final. Vaig arribar gairebé a l’instant, però no hi vaig poder fer res. Es va destrossar el crani en la caiguda, malgrat portar el casc, i va morir a l’acte. Encara que, com altres metges, veiem morts a la nostra vida professional, va ser un dels pitjors dies de la meva vida professional. Recordo que a la nit, per les emocions patides, em vaig posar a plorar. Va ser molt angoixant».