Aleix Espargaró va fer història en aconseguir la primera victòria d’Aprilia en la categoria de MotoGP, però a més va aconseguir la que és la seva primera victòria en el campionat del món en el gran premi número dos-cents de la seva carrera esportiva en el Gran Premi de l’Argentina que es va disputar en el circuit de Termas de Río Hondo.
Espargaró va aconseguir, d’una sol cop i gràcies a la seva perseverança, multitud d’objectius, la seva primera victòria en el mundial, la primera d’Aprilia en MotoGP però, a més, el triomf el catapulta fins al lideratge en la classificació provisional del mundial, en el qual ara és líder amb 45 punts, pels 38 del sud-africà Brad Binder (KTM RC 16) i els 36 de l’anterior líder, l’italià Enea Bastianini (Ducati Desmosedici GP21). El vigent campió del món, el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1) es va haver de conformar amb la vuitena posició i és cinquè del mundial amb 35 punts. Per la seva banda, el rosinc Maverick Viñales va acabar en setena posició, després de perdre en les dues últimes voltes dues posicions. Mav va veure com Binder i Bagnaia l’adelntaven al tram final. Ara és tretzè del Mundial.
Sortida amb canvis de posició. El vallesàAleix Espargaró no va poder evitar que se li aixequés en diverses ocasions la roda davantera de la seva Aprilia RS-GP, la qual cosa va propiciar que li superessin tant el seu germà Pol Espargaró (Repsol Profunda RC 213 V) com Jorge Martín (Ducati Desmosedici GP22), que va ser el líder inicial de la carrera amb alguns metres d’avantatge, encara que en tot just uns instants després Aleix havia aconseguit posar-se a roda de Martín, que va completar primer la volta inicial.
Jorge Martín i Aleix Espargaró es van escapar a ritme de volta ràpida de carrera de tots els seus rivals, i en tot just tres voltes ja gairebé comptaven amb un segon i mig d’avantatge (1,476) sobre Pol Espargaró.
El secret del triomf no va ser altre que la gestió dels pneumàtics al llarg de la carrera, per a la qual absolutament tots els pilots havien fet la mateixa elecció, el compost de pneumàtic dur davant i el tou darrere.
El germà gran dels Espargaró intentava avançar a la Ducati de Martín agafant-li el rebug, però es passava de frenada i el pilot espanyol li tornava l’adelantament.
Aleix Espargaró va aconseguir el seu objectiu i es va posar líder per primera vegada de la carrera amb menys de cinc voltes per davant, després de superar a la volta vint-i-un a la corba cinc a Martín.
A partir d’aquest moment Aleix Espargaró va anar camí de fer història per a ell i per a Aprilia, sense que Jorge Martín el pogués evitar, amb Alex Rins en la tercera posició i Joan Mir (Suzuki GSX RR) en la quarta, completant el «pòquer» espanyol de MotoGP.
Bagnaia va acabar en la cinquena plaça, superant a Brad Binder i Maverick Viñales. Alex Márquez (Profunda RC 213 V) va concloure quinzè, davant de Raúl Fernández (KTM RC 16).
En la categoria de Moto 2, el gironí Albert Arenas va entrar vuitè. Els vuit punts sumats a l’Argentina fan que Arenas sigui novè del campionat amb 17 punts. La carrera la va guanyar Celestino Vietti, que també és líder del mundial amb 70 punts.
A Moto 3, Sergio García va emportar-se el GP de l’Argentina. El triomf situa l’espanyol com a nou líder del mundial de la categoria petita.
