El que és un punt i final per a uns quants es converteix en un nou començament per a d’altres. Hi ha equips que, a l’inici de l’abril, poden donar per acabada la temporada. Sigui o no amb els deures fets. Però a alguns conjunts encara els queda corda per una estona. Hi ha més reptes al davant. És el cas del Bàsquet Girona B. En el seu primer any de vida ha superat les expectatives inicials, sent el segon millor del seu grup a la Lliga EBA i, per tant, guanyant-se el dret de participar a les fases d’ascens a LEB Plata. La competició ara inicia un format un xic complex d’explicar, però que al cap i a la fi haurà de dur a uns quants conjunts una categoria per sobre, la tercera a nivell estatal. Són paraules majors, tot un repte per al filial vermell. Pujar no ha sigut mai la meta, tot i que arribats a aquest punt, seguir creixent i, per què no, provar-ho, es converteix en una obligació. El primer escull, una eliminatòria a partit únic que es jugarà a la pista del CB Salou el 24 d’abril. Ara, dies per preparar-se a consciència, tot repassant com han anat les coses fins ara.

«Estem molt satisfets. Hem sigut segons, només per darrere del Barça B, que és d’un nivell superior. Tant sols hem perdut sis partits. Tot això ens dona energia per seguir treballant dia a dia amb l’objectiu de créixer». Marc Serra n’és l’entrenador. Passa revista i ho fa ben content per com han anat les coses. Sobretot, tenint en compte que el full de ruta inicial no passava per aquí. «Vam plantejar l’any conscients que comptàvem amb jugadors molt joves, molts d’ells jugant el seu primer any a l’EBA i procedents d’arreu, pel que havíem d’unificar-ho tot plegat i ser un equip. Per tant, el primer objectiu era consolidar-nos i mantenir la categoria. Aquest club és el lloc ideal perquè la gent d’aquí i d’allà fessin un salt de qualitat. Però després, el treball i la bona dinàmica ens ha portat a aconseguir bons resultats, guanyant partits clau. Això és el que marca la diferència d’estar al mig de la classificació o a dalt». I amunt s’hi ha instal·lat el Bàsquet Girona B, que dissabte passat segellava la segona posició.

Ara, cal guanyar a la pista del Salou per accedir a un dels quatre grups de quatre equips cadascun que marca el format de competició. Després de tres partits (un tots contra tots), el primer de cada grup pujarà a LEB Plata. Els quatre segons, s’enfrontaran en dues finals. Els dos guanyadors també ascendiran. «Anirem allà a buscar la nostra millor versió i competint al màxim nivell», avisa Serra. Ara bé, té ben assumit que no serà gens fàcil. «El Salou és un molt bon equip, que ja va lluitar per l’ascens la temporada anterior. Està fet per estar a dalt i pujar. Té interiors americans molt grossos, exteriors amb experiència i disposa d’un dels màxims anotadors del seu grup». Arribats a aquest punt, per tant, quin és l’objectiu? Pujar? «Anem pas a pas. Ser de Plata no ens ho hem plantejat ni tampoc ho hem valorat seriosament. Sabem que aquest és un procés molt llarg».

Es pugi o no, una de les moltes notícies positives és que hi ha joves jugadors que venen de baix amb força. «Perquè algú arribi a ser professional s’han de produir molts factors i de moment, ja tenim nanos de la plantilla que entrenen amb el sènior de LEB Or. Hi ha matèria primera per anar treballant, perquè tinguin oportunitats. El principal objectiu és que el club formi jugadors. Si després l’entorn és l’ideal i tot suma, acabaran funcionant i pujaran».

És el filial del Bàsquet Girona l’únic conjunt de la demarcació que competeix a EBA que allargarà una mica més la temporada. Serra, tot i això, té paraules d’elogi per al Bisbal Bàsquet i Quart. Dels primers en destaca la «bona feina» feta sobretot «a nivell social» i també els resultats d’un conjunt que disposa de jugadors «amb experiència». «És molt lloable i s’ha d’admirar el que han fet perquè han competit contra gairebé tothom», afegeix. També té bones paraules per al Quart. «Va començar un pèl fos, amb problemes físics, però en aquest tram final ha demostrat que quan té a tot l’equip disponible és un rival molt digne». I ho remata: «Que hi hagi tres clubs gironins a l’EBA és molt enriquidor». Ara caldrà veure quants n’hi haurà la temporada vinent.