Lluint una samarreta reversible, blava i vermella per una banda i groga per l’altra, demostrant que la humilitat també permet arribar lluny, la Unió Esportiva Quart ha firmat dues de les grans sorpreses del vintè MIC. A la categoria sub13, caient a semifinals davant l’Olympique de Marsella després de superar el Betis, i, encara més, a la categoria sub18. Després d’obtenir nou punts de nou a la fase de grups i de batre el Safor a vuitens de final, el Quart va donar la sorpresa i va derrotar el València (2-0), divendres a la tarda.

«No s’ho creien. Tornàvem en cotxe a casa i li anàvem preguntant coses i estava com en un altre món. Encara no eren conscients del que havien fet. I encara no ho són», diu una mare. «No s’ho esperava ningú. Ni ells. Ja tenien plans per sortir divendres al vespre», continua. Té un fill a la gespa i un fill, més petit, a la graderia, abraçat a un bombo. Es diu Sebastià: «El meu germà estava molt content divendres, molt. Em deia si arribem, la farem molt grossa». «Deia que estava tranquil, però devia estar molt nerviós», afegeix. I torna a agafar el bombo. Al seu costat, l’Oriol, cosí d’un altre futbolista, castiga un altre bombo.

És dissabte al matí i el Quart acaba d’aconseguir un bitllet per la final després de superar el Richmond americà (3-1), a Caldes de Malavella. La porta metàl·lica del vestidor tremola dels cops. Criden un, dos, tres, Quart. Alcen els punys enlaire, s’abracen, salten. «Ho hem aconseguit, hòstia!», diu un jugador. «Som-hi!», repeteix un altre. Després del tercer gol Arnau Girgas, el porter i el capità, es gira cap als companys que fan exercicis d’escalfament i crida: «quina jugada, boig!». «Deixem-nos la vida ara, aquí. I a la tarda, a la final, gaudim». Ell no va poder ser al duel de divendres contra el València. «Per causes externes», diu primer. «Surto cada any a la processó de Girona. Vaig estar tota l’estona pendent del mòbil. I buscant els meus pares amb la mirada entre la gent. Per saber com anava la cosa. Confiava plenament en l’equip, però quan vaig saber el resultat no m’ho creia. Era impossible de creure», admet després. I continua: «Sí, alguns de l’equip tenien pensat sortir de festa, perquè teníem la confiança d’arribar lluny, sí, però realment no pensàvem en la final». Se li escapa el riure. Canvia el plural pel singular: ell també tenia previst sortir divendres. «Si guanyem la final segur que la festa durarà els dies que queden de pont», reconeixia Girgas, abans de la final d’ahir al vespre. Van acabar perdent per 0-1, però van sortir igualment: la festa durarà dies a Quart, com l’alegria per la feina ben feta.

El sub13, a semifinals

Per la seva banda, l’equip sub13 també va sorprendre en classificar-se per les semifinals. Va ser segon del seu grup i divendres van fer saltar la banca derrotant al Betis (1-2) i al Cartepillar Motor colombià (2-1). Amb les forces justes van arribar a les semifinals davant l’Olympique de Marsella, on van caure derrotats (1-5). En cap moment es van rendir i al final, les cares de felicitat dels jugadors ho deien tot. Havien arribat a unes semifinals històriques pel club. I és que, per primera vegada, el Quart aconsegueix classificar-se per una semifinal -i final- del torneig.