Diari de Girona

Diari de Girona

Alan Baró i David Malo: la millor amistat o la família que es tria

El de Darnius, ara al Peralada, va conèixer l’exfutbolista navarrès, delegat del Girona B, en la seva primera aventura a Alacant i diumenge es retrobaran en el derbi al camp xampanyer

9

Alan Baró i David Malo: la millor amistat o la família que es tria DDG

Diuen que els amics són la família que es tria. Alan Baró i David Malo es van conèixer la temporada 2007-08 a Alacant quan tots dos començaven una nova aventura futbolística. La primera presa de contacte va ser a l’hotel mateix, on s’allotjaven a l’espera de trobar apartament. A part de ser companys d’equip, es van fer inseparables de seguida i el destí va voler que es retrobessin l’any 2011 a la Ponferradina per repetir una gesta semblant a la que havien viscut amb el club alacantí. Les coincidències, però, no només es van quedar aquí, sinó que amb el pas del temps la seva vida familiar els portaria a reunir-se de nou a Girona. En l’actualitat, Alan Baró resideix a Darnius, el poble on va néixer, i juga al Peralada; mentre que David Malo està instal·lat a Vidreres i és el delegat del Girona B. Aquest diumenge seran rivals al Municipal xampanyer en l’últim derbi de la lliga regular a Tercera RFEF (18 h).

En David va ser la primera persona que vaig conèixer a l'Alacant. És un gran amic

ALAN BARÓ - MIGCAMPISTA DEL CF PERALADA

decoration

Són tantes experiències plegats, que el vincle creat és fortíssim. «Va ser curiós perquè realment en David va ser la primera persona que vaig conèixer del club. Amb la meva dona vam anar a un hotel mentre buscàvem pis a Alacant i, baixant les escales, la noia de la recepció em va dir escolta, aquest és company teu. Ens vam presentar, ell també acabava d’arribar i sortia a buscar un lloc per sopar. Ens hi vam afegir i fins ara. És el millor amic que he fet en l’etapa com a futbolista», explica Alan Baró «content per recordar-ho». A Alacant s’hi van estar dues temporades. La primera va ser immillorable amb una eliminatòria de Copa del Rei contra el Reial Madrid (1-1 en l’anada i 2-1 en la tornada al Bernabéu) i l’ascens a Segona A. «Vam passar moltes estones. De fet, vivíem molt a prop l’un de l’altre i anàvem molt, molt, molt junts. Ens portàvem molt bé. Fins i tot anava a dinar amb la seva família quan el venien a veure. Hi ha hagut una connexió molt bona entre tots dos des de sempre», afegeix. El de Darnius sap que té una segona casa a Navarra, d’on és David Malo, i viceversa.

Després de l’Alacant, Alan Baró passaria per l’Osasuna -amb qui debutaria a Primera- i l’Albacete abans de fitxar per la Ponferradina la temporada 2011-12, on David Malo hi havia aterrat feia dos cursos procedent del club alacantí. «Ens vam separar, però vaig arribar a la Ponferradina l’any que havien baixat a Segona B i vaig estar súper content de trobar-me’l», diu el migcampista altempordanès. Aquell exercici celebrarien un altre ascens a Segona A i tornarien a topar amb el Madrid a la Copa (0-2 a El Toralín i 5-1 al Bernabéu). «Va ser una temporada molt calcada. Hi ha anècdotes com els ascensos, la Copa amb el Madrid... És una història maca», assegura. A més a més, a Ponferrada van convertir-se en pares per primer cop i van coincidir en les mateixes dates a l’hospital amb el naixement d’en Biel, fill d’Alan Baró, i la Martina, filla de David Malo. Tres anys més tard tindrien el segon -l’Arlet, filla d’Alan Baró, i l’Adrià, fill de David Malo-, tot i que ja no van néixer a la mateixa localitat. El de Darnius encara en té un tercer més petit, en Roc.

Entre els dos van posar-se el sobrenom de pariente, una expressió molt típica a Alacant i que els va com un guant

decoration

David Malo acabaria establint-se a Vidreres, la localitat de la seva exdona, i Alan Baró també tornaria a casa quan va incorporar-se a l’Olot el curs 2018-19. «Per nosaltres va ser molt bo perquè ens podem veure sovint. En David ve a casa moltes vegades, jo també baixo a Vidreres a passar algun dia amb ell... És maco tenir-lo a prop i poder compartir estones junts perquè és un gran amic», apunta Alan Baró. Entre els dos van posar-se el sobrenom de pariente, una expressió molt típica a Alacant i que els va com un guant. «Sempre li dic que és com el meu germà gran. Quan vaig arribar a Alacant, jo anava bastant perdut i ell ja tenia una mica més d’experiència al futbol (abans David Malo havia jugat al Peña Sport navarrès, Eibar, Real Unión d’Irun, Alfaro i Sant Andreu). Era el primer cop que tenia una experiència fora de Figueres, de casa, i em va ajudar tant al vestuari com a fora del camp. Tenir algú de confiança amb qui et portes bé i t’hi pots recolzar és maco», confessa l’altempordanès.

Alan Baró i David Malo van ser companys d’equip tres anys, però també van ser rivals quan el de Darnius jugava a l’Osasuna Promesas, a Segona B, i l’Albacete, a Segona A, i el navarrès a El Bierzo. «Recordo que a l’Albacete-Ponferradina (temporada 2010-11) vam passar tot el matí junts. Ell estava concentrat a l’hotel, el vaig anar a buscar després de l’esmorzar i vam estar xerrant per Albacete. Després ens vam enfrontar i al camp un contra l’altre, sense més. Va ser un rival més, tenint en compte que fora del camp som amics», comenta. Diumenge tornaran a trobar-se a Peralada en una situació diferent perquè David Malo va penjar les botes el 2019 i posteriorment es convertiria en el delegat del filial del Girona. «Vindran animats per intentar guanyar pel play-off i nosaltres també ho voldrem fer perquè no volem marxar amb una mala sensació. Serà especial», conclou.

Compartir l'article

stats