El running és un dels esports més practicats a Espanya. A la demarcació de Girona són molts els corredors a nivell amateurs, però també s’ha incrementat el nombre de socis de clubs d’atletisme. També està molt de moda les curses de muntanya on també s’ha notat un increment d’aficionats. També, però, han augmentat les lesions per aquesta pràctica.

La passió pel running està superant a altres esports que es poden practicar de manera conjunta i també existeix cada vegada més afició per disciplines com poden ser el triatló, els duatlons que inclouen ciclisme i carrera a peu o ciclisme i proves de natació o d’altra banda, les proves de running extrem: proves de resistència amb obstacles, proves de fons extremes...

Els corredors han d’estar atents a les possibles lesions que es produeixen durant la pràctica esportiva. Us vam mostrar a continuació les lesions més comunes en els corredors.

El genoll del corredor és una de les més habituals i es tracta d’un tipus de tendinitis per un excés de força

El genoll de corredor és el nom col·loquial d’una lesió denominada condropatia rotuliana. És un tipus de tendinitis en el genoll també conegut com a síndrome de mala alineació i es produeix quan hi ha excessos de forces laterals que tenen com a resultat la luxació de la ròtula i el desgast precoç del cartílag. Es pot evitar enfortint els músculs de tota la cama, però fonamentalment quàdriceps i glutis. D’aquesta manera es facilita el moviment de càrrega de genolls a cames i no es forcen tant la ròtula ni cartílags.

Una altra de les lesions comunes és la tendinitis tibial posterior. Són inflamacions del tendó o de la seva beina de recobriment. Causa un dolor intens en la part interna del peu, sota el turmell i pot fins i tot arribar a la fàscia plantar. Per a evitar-la cal utilitzar sabatilles esportives que s’ajustin correctament a cada tipus de corredor.

I finalment parlem de la síndrome Piriforme. El múscul piriforme és un múscul petit situat en la part profunda de les natges, darrere del gluti major. La recomanació és treballar bé l’esquena, l’abdomen i la pelvis i dur a terme un bon escalfament i exercicis d’estirament adequats.