Fallar està prohibit. De tant en tant es pot perdre, és clar. I també empatar. El futbol no hi entén de lògica ni tampoc de matemàtiques. Però qualsevol equip que vulgui guanyar-se el crèdit, el respecte i la credibilitat, tot presentant candidatura a l’ascens, no es pot permetre el luxe de relliscar en segons quins escenaris. Així s’ha presentat el Girona, irregular en les últimes jornades, sense acabar-se de trobar, en un ruix final de temporada en el qual encara ocupa les posicions de play-off, però on és obligatori sumar més punts si no vol perdre aquesta condició. Després de l’accident de Cartagena, allà on les errades a les àrees es van pagar a un preu altíssim (3-0), toca visitar un Alcorcón que compta els dies perquè se li acabi un curs que s’ha convertit en un autèntic suplici. L’equip madrileny ja està descendit i per tant, no hi entén de pressió. L’alliberació, alhora, arriba de la mà d’una tensió mínima dels seus jugadors. Una arma de doble tall. Ara bé, en un escenari així, si els de Míchel volen consolidar encara més les seves aspiracions a fer la promoció no hi poden pas patinar.
És guanyar o guanyar, sobretot veient quins són els resultats de la jornada. Las Palmas i l’Oviedo no han fallat, i el Ponferradina també juga avui. Per tant, és evident que toca tornar cap a casa amb els tres punts a la butxaca. Des del 0-1 al camp de l’Almeria, ara fa un mes, que l’equip no guanya un partit fora de Montilivi. Hi encadena, a domicili, dues desfetes. Saragossa i Cartagena han servit per mostrar els punts febles dels blanc-i-vermells, capaços durant l’any d’oferir un molt bon futbol i d’il·lusionar a còpia també d’excel·lents resultats, però alhora de deixar-se anar en moments determinats i de ser més apàtics i vulnerables. Està per veure quina és la versió que apareixerà avui. El cas, això sí, és que les absències també condicionen i aquest és un mal endèmic d’aquesta plantilla. Ja és prou curta i només li cal, com ha passat des de l’estiu, que les desgràcies en forma de lesions i sancions mai han arribat soles.
Hi ha, per tant i com ja és habitual, baixes. No tantes com s’esperaven, això sí. Però Míchel no disposarà de tots els seus efectius. Torna a ser baixa Bernardo Espinosa. La defensa, per tant, estarà de nou un xic coixa. S’hi suma Víctor Sánchez, que es perdrà les properes quatre setmanes de competició com va informar divendres passat el club. Valery encara no està recuperat i tampoc ha viatjat. Com li ha passat a Ramon Terrats. Darío Sarmiento sembla difícil que pugui acabar una temporada que s’ha passat gairebé en blanc. A tots ells se’ls uneix Nahuel Bustos, a qui li ha tocat descansar per acumulació de targetes.
Les bones notícies
De baixes n’hi ha, però també s’aplaudeixen les novetats. Santi Bueno torna a estar disponible. Una molt bona notícia per a Míchel Sánchez, que recupera a un dels seus centrals habituals. Amb ell, es mantindrà segurament la defensa de tres. L’uruguaià, si està per jugar d’inici, ho farà el més segur al costat de Juanpe i Arnau. Això podria situar Iván Martín com a carriler dret. I a l’esquerra? Es pot tornar a triar de nou perquè Jairo ja està recuperat. Ell i Juncà pugnaran per sortir d’entrada en aquella banda. La tercera cara nova és la d’Ibrahima Kébé, pel que se suma múscul al mig del camp. Ara bé, el 6 no serà titular. De sortida, al Santo Domingo és molt probable que la parella de ball sigui la formada per Pol Lozano i Aleix Garcia. Qui els acompanyarà? Borja García i Samu Saiz lluitaran per un lloc. El primer es va fer mal en l’últim entrenament, però les proves no han detectat cap lesió greu. Ara bé, no ha transcendit si està o no al cent per cent. Álex Baena jugarà sí o sí. Com també Cristhian Stuani, la principal -i gairebé única- referència ofensiva. Menys problemes per escollir tindrà l’Alcorcón, que només es presenta amb la baixa de Gio Zarfino, sancionat.
