No vol dir res i alhora ho vol dir tot. L’Spar Girona juga avui a la Font de Sant Lluís, a València, la tornada de les semifinals de la Lliga Femenina. I el club, en comptes de facilitar ahir declaracions de Laura Antoja com sol fer en gairebé totes les prèvies, el que va enviar als mitjans de comunicació va ser un vídeo amb les manifestacions de Laia Palau. Un missatge, intencionat o no, tot volent deixar ben clar que la cita d’aquesta tarda (19 hores) és un caixa o faixa en tota regla. Per la pròpia jugadora, de 42 anys i qui encara es mostra reticent, com és lògic a aquestes alçades de la pel·lícula, a dir si es retirarà o si en canvi aguantarà un curs més. I sobretot per a l’equip, que pot baixar la persiana de la temporada no només si no guanya, perquè ho ha de fer tot eixugant un desavantatge de 12 punts després del dolorós 49-61 del matx d’anada disputat a Fontajau.

I com que Palau se les sap totes i les ha vist de tots colors, no va obrir la carpeta del tòpic fàcil, sinó que va fer una clara radiografia de quin és l’escenari i de què necessita l’Uni per no dir adeu abans de l’esperat. «El que ens ha de quedar ben clar és que no hi ha un més enllà. Per això ens devem un bon partit. Hem demostrat durant aquests mesos que podem fer les coses molt i molt bé. Esperem fer-ho també a València i poder guanyar».

Això sí, es ve d’on es ve. D’una «derrota que no és fàcil de digerir» que s’explica, entre altres coses, del curtcircuit en atac de les d’Alfred Julbe, de la bona defensa del rival i de la inspiració de jugadores com Allen (14 punts) i Gulich (15). «Vam fer un partit dolent, i més a casa, el que ens complica bastant l’eliminatòria». Ara bé, ningú ha dit que hagi arribat el moment de llançar la tovallola. «No tenim res a perdre i la nostra mentalitat ha de ser la d’anar allà a guanyar de 20 punts. Després, potser ens quedem curtes i només ho fem de 13», deia Palau, tot fent una mica de broma, però alhora parlant seriosament: «L’equip té la capacitat per fer-ho i ja ho ha demostrat. A vegades ens agafa aquesta mena de foc. Tenim confiança en qui som i en què és el que podem fer».

Ara bé, hi ha una recepta en concret? Fàcil, sap la base que no hi serà ni de bon tros. «És que això no és com el Míster Potato, que li poses aquí el nas i allà les orelles i ja ho tens. L’important és que el nostre ADN sigui el de sempre i tenir també benzina, perquè hem patit aquest últim tram de temporada. Estem intentant trobar el nostre equilibri físic i ara no hem d’intentar canviar, sinó que hem de ser agressives. Donar-ho tot. L’aposta ha de ser arriscada, però no pas suïcida». Què és el que passa? Que València «sap jugar d’aquesta manera, estan acostumades a enfrontar-se a rivals que les apreten», pel que «no serà gens fàcil» guanyar i, a més, fer-ho de manera àmplia.

Pot ser el punt i final del curs per a l’Spar Girona. I també el final de la carrera de Laia Palau. Ella, com ha fet fins ara, prefereix deixar-ho en un segon o fins i tot tercer pla. «Passi el que passi res condicionarà la meva decisió». «Internament tinc les meves batalles, però encara no he pensat què faré. Ja els he dit als meus que no vinguin com si fos un peregrinatge per veure’m. No m’ho prenc com si fos el meu darrer partit. Quan passi s’acabi tot, ja ho notificaré». A 2/4 de 9 el Perfumerías Avenida i el Cadí La Seu jugaran l’altre partit de semifinals, amb set punts d’avantatge per a les castellanes.