Mal dia, les coses com són. Sense Marc Gasol, el Bàsquet Girona ja sabia el que era guanyar. Ho havia fet, per exemple, a la pista del Prat (85-89) o a la de l’Oviedo (46-80) a principis de febrer. Ahir, el pivot de Sant Boi no va jugar i els seus companys el van trobar a faltar d’allò més, fins al punt que es van veure sobrepassats en alguns moments, sobretot, del tercer període. Unes molèsties al bessó dret van impedir que es vestís de curt, pensant, sobretot, en el play-off, que l’equip s’havia assegurat la setmana passada. Tanmateix, l’al·licient pels de Jordi Sargatal ahir era sumar una victòria per assegurar el factor pista en la primera eliminatòria per pujar a ACB. S’haurà d’esperar per fer-ho. I és que el Bàsquet Girona va patir una dura derrota a la pista del Melilla (92-68) després d’una mala segona meitat, on a l’equip li va costar Déu i ajuda anotar, i veia com els rivals estaven endollats des del 6’75 -en van fer un total de 13- per trencar el partit i aconseguir un triomf que els assegura, matemàticament, la permanència a LEB Or quan encara falten dues jornades per disputar-se.

Marc Gasol és el millor rebotejador de la lliga, té una mitjana 8’44 rebots per partit. També és el segon millor triplista de la competició amb un 44’83 per cent d’encert. Ahir es va trobar a faltar tot això. Costava tancar el rebot defensiu en certes accions, i això va permetre als rivals fer alguna cistella de segona jugada. Tampoc era el dia de l’equip des del 6’75 perquè, tot i trobar llançaments sense oposició, els triples no volien entrar. Aquests greuges es van saber aguantar durant els 20 primers minuts, però no en l’inici de la represa, quan els gironins es van veure desbordats en defensa. I és que el Melilla sí que estava encertat des de lluny. Chapela, sobre la botzina, i pràcticament desequilibrat ja havia anotat des de lluny el 43-47 per tenir un avantatge de 6 punts al descans. Això no seria tot, perquè Rakosevic -màxim anotador del partit amb 21 punts- anotava dos triples i Ruesga un altre en l’inici del tercer període per disparar l’avantatge als 17 punts (54-37). Després d’això, els de Jordi Sargatal no van saber reaccionar. Tenien temps per fer-ho, però no hi va haver manera.

Lluny quedava el bon inici de partit (5-11). Va ser un miratge. Un parcial de 13-1 ja posava per davant als locals que a partir d’aquest moment es tornarien a veure pocs moments per darrere en el marcador (18-12). A batzegades, amb bones estones en defensa i alguns atacs fluids, els gironins es mantenien dins el partit. Primer, amb un parcial d’1-11 amb els últims sis punts consecutius de Jaume Sorolla (26-27). Després, cinc punts seguits d’Urtasun mantenien a l’equip viu (35-34). Però era impossible, els triples no entraven tot i trobar una bona selecció de tir, i tampoc ho feien els tirs lliures (13 de 23 al final del partit). I a tot això ho va aprofitar el Melilla per trencar el partit en el tercer quart, amb un parcial de 18-4 en els primers cinc minuts i mig del tercer quart que feien que l’avantatge, gairebé, fos insalvable (61-41). Els de Monclova van arribar a dominar de 26 punts en l’últim període (75-49 o 80-54) i en cap moment van deixar somiar al Bàsquet Girona amb una possible remuntada. Els de Sargatal, per la seva banda, tampoc van abaixar els braços per no rebre un correctiu encara major, i amb aquest orgull van fer que al final la diferència fos una mica més curta, de 24 punts (92-68). Toca oblidar aquest partit i pensar a divendres (21h) i en tot un Estudiantes per assegurar el factor pista en els quarts del play-off a Fontajau.