Dissabte, 7 de maig. Passades les dues de la tarda. Cayetano Pérez, president de l’Spar Girona, utilitza el seu perfil personal de Twitter per penjar-hi una fotografia. Allà hi apareixen totes les jugadores de la plantilla i també els membres del cos tècnic. És una mena d’agraïment, el que fa el mandatari, cap a la temporada que ha protagonitzat l’equip, sense títols però de nou entre els vuit millors d’Europa, finalista a la Copa i semifinalista de Lliga. Allà no hi falta pas Alfred Julbe. En el moment de captar la instantània, tothom ja sap que l’entrenador no continuarà al club la temporada vinent. Ell mateix s’havia encarregat de comunicar-ho de portes cap a dins dies enrere. Ho sabien les jugadores, també els professionals que han treballat colze a colze amb ell durant tot aquest temps. S’ho ensumava l’afició, que acabaria rebent la confirmació, també a les xarxes socials. El mateix Julbe feia pública la seva decisió. «Confirmar que és així. Ja trobaré el moment i les paraules per explicar-ho», va escriure, entre d’altres coses. Així doncs, un any i mig més tard del seu aterratge a Fontajau, la seva etapa escriu el punt i final. Moment de fer balanç i fer un cop d’ull cap enrere; però sense oblidar el futur més immediat. És per això que el club ja li busca un substitut i espera tenir-ho lligat el més aviat possible per acabar de planificar la propera temporada, on no hi serà Frida Eldebrink. Era vox populi que la sueca faria les maletes. Ahir, la confirmació oficial.

El llegat de Julbe

Certa sorpresa, almenys així ho va copsar l’entorn que segueix els partits de l’Uni, va generar la destitució d’Èric Surís, la tardor del 2020. L’equip havia aconseguit classificar-se per l’Eurolliga, però les sensacions inicials no eren del tot positives i la sintonia entre la cúpula i la banqueta, tampoc. Es va apostar per un relleu i aquí va aparèixer la figura d’Alfred Julbe. Era el punt de partida d’una etapa que s’ha allargat durant 18 mesos i que ha deixat pinzellades de tota mena, amb un balanç sempre millorable però alhora destacat. Sobretot a Europa, on el club ha picat una mica més de pedra per consolidar-s’hi. Així mateix, amb el badaloní agafant les regnes del vestidor se celebrava la primera -i fins ara única- Copa de la Reina, l’aconseguida el 2021 a la Font de Sant Lluís. Precisament el mateix escenari que ha servit per donar per finiquitada aquesta etapa.

A l’Eurolliga, en totes dues edicions, sempre amb Julbe al capdavant, l’Uni ha aconseguit col·locar-se entre un dels vuit millors equips de la competició. La primera aventura, marcada per les bombolles fruit de la pandèmia. Prova superada, abans de caure als quarts de final. I aquest curs, ja amb el format habitual, de nou es passava ronda -amb victòries de mèrit contra rivals com ara Schio, Sopron o Fenerbahçe, entre d’altres-, encara que amb l’ajuda de l’eliminació forçosa dels equips russos, a causa del conflicte bèl·lic a Ucraïna. De nou, a quarts. I un cop més, l’Avenida que evitava un històric salt a la Final a Quatre.

Amb la Copa de la Reina com a èxit més considerable, superant l’equip de Salamanca i també el València, les altres dues potències del bàsquet nacional, les coses no li han anat tan bé a la Lliga Femenina aquests dos anys amb Julbe a la banqueta. No s’ha aconseguit arribar a la final en cap de les dues edicions. Aquesta temporada, això sí, ha vingut marcada per les múltiples lesions i els estralls que ha ocasionat el virus. Això ha minvat, i de quina manera, els efectius per als entrenaments diaris i també les rotacions per afrontar bona part dels partits oficials.

Un altre adeu

Coincidència o potser casualitat, el cas és que el mateix dia que l’Uni feia oficial que Alfred Julbe deixa l’equip, al Cadí-La Seu passava tres quarts del mateix. Bernat Canut, cinc anys després d’agafar les regnes del primer equip, ha decidit canviar d’aires i no ha acceptat la proposta de renovació que li proposava el club. Una decisió «personal» i que ha pres «amb el cap fred». Setmanes enrere, l’Spar Girona i Canut van mantenir contactes per valorar quines possibilitats hi havia per aterrar a Fontajau. Formalismes, simplement. En l’actual context, és una opció i ben real. Però cal parlar-ne. Les negociacions estan en marxa.