Quiosc

Diari de Girona

Alfred Julbe Exentrenador de l'Spar Girona

«L'any passat vaig renovar tard i malament i no volia tornar a repetir aquella situació»

«En Pere (Puig) diu que els diners han de ser a la pista però jo defenso la meva professió»

«En Pere (Puig) diu que els diners han de ser a la pista però jo defenso la meva professió»

Per què ha decidit no seguir a la banqueta de l’Uni?

Crec que ja he trobat les paraules, per evitar que se m’entengui malament: com segur que recordarà, la temporada passada acabo renovant tard, soc l‘últim de la lliga, i a més, per a mi, malament, perquè teníem uns acords de mínims i al final em diuen «Alfred, això és el que hi ha, o ho agafes o no». Aquest any hem vaig prometre a mi mateix que no hi tornaria a passar, per allò. Em vaig dir que si durant l’any les coses van bé i no s’acosten a voler renovar, dues o tres setmanes abans de final de temporada comunicaré que no segueixo. Aquest és el motiu principal. L’altre va lligat al nom de Laura Antoja. Se li va demanar que vingués amb un objectiu i un impuls que ha complert no amb escreix, sinó multiplicant al màxim tots els petits detalls. Em semblava que no havia d’entorpir. Ha estat al nivell dels millors ajudants que he tingut. No vull que la gent es pensi que no me’ls estimo, simplement veiem les coses diferent. En Pere (Puig) pensa que els diners han d’estar a la pista, i en bona part hi estic d’acord, però també he de defensar la meva professió. L’entrenador és una peça clau.

«M’he fet gran». Li ho he sentit a dir diverses vegades aquesta temporada. Tant desgasta la banqueta de l’Uni?

No. Això ho he dit segurament en referència a enfrontaments amb d’altres entrenadors. Coses que de més jove les veus d’una altra manera. Era com una broma. Hi ha un tipus de coses que ara les veig diferent, tot i que un 95% del que afecta a la feina d’entrenador ho encaro igual amb 40 que amb 50 o més anys.

I on el veurem, ara? Segueix vinculat al Sant Feliu?

Jo treballo el dia a dia en el Sant Feliu. Faig una feina en un equip no professional que era compatible amb l’Uni, perquè paguen molt poc, però és a prop de casa. Si me n’he d’anar lluny ja no és compatible. Aquesta és la part trista de deixar aquesta feina, costa de justificar davant la família. Jo no volia tornar a passar per la situació de l’any passat, no volia tornar a ser l’últim a renovar.

Marxa havent complert els objectius?

No prou. Però això és més per caràcter meu. L’altre dia ho compartia amb un entrenador. Quan perds una final, sempre et queda la recança. Al bàsquet tot es pot defensar i encarar de diferent manera. En el meu caràcter sempre em sembla que he pogut fer més. La part que tocava d’adaptació al bàsquet femení, en el millor sentit, si que ho he complert. Ara bé, m’hauria agradat guanyar moltes més coses. Hem tingut a tocar coses molt maques. Som sisens al rànquing FIBA i ens hem guanyat el respecte de clubs com el Sorpon, l’Schio, i fins i tot diria que l’Ekaterimburg. Però quan s’està a l’últim nivell, al més alt, els petits passos són molt més difícils.

Agradar als seus fills i divertir a la gent. Això deia que ho havia aconseguit l’any passat. en aquest, també?

Sí, si parlem de la defensa. De la defensa i de la part de l’atac que va lligada a la defensa, el contraatac, la part dinàmica del joc. Aquí la nota és alta. En el cinc contra cinc estàtic, sent simplistes, hem fallat en el tir de fora. Com a entrenador has d’aconseguir el clima, la preparació física i atlètica, la psicologia, per clavar el triple amb uns nivell d’eficàcia que lligui amb la resta de coses que hem fet bé. M’ho apunto. Quan confecciones els equips has de saber que el triple és molt important, ara també hi ha una part que em correspon a mi, com a tècnic, i no s’ha assolit.

Algun cop ha dit que li agradaria veure esmaixar a una jugadora. Això també li ha faltat.

Són maneres de parlar. Biomètricament quan em parlen de similituds entre el bàsquet masculí i femení jo els dic que us heu d’imaginar els jugadors de l’ACB competint amb una cistella a 3’40 metres. El teu cervell capta més les dificultats que té una pivot en un moviment al pal baix si fas aquesta comparació. És un exercici que la gent hauria de fer.

Ha pogut gaudir, finalment, de Fontajau, gairebé 30 anys després d’inaugurar-lo?

Totalment. És dels gaudis privats que he tingut, perquè l’any anterior encara la majoria de partits van ser sense públic tot i que es va obrir una mica al final. Aquesta temporada ha sigut molt maco des del primer dia, amb la comunió que hi ha amb la gent al final dels partits, encara que no hagis guanyat. La gent és molt maca.

Què li ha faltat al curs?

Títols. Quan guanyes tres cops al Perfumerías Avenida i al València, i no en sumes cap... Està molt bé situar-se entre les vuit millors d’Europa o ser les sisenes al rànquing FIBA, però m’hauria agradat tocar més títols.

L’Uni necessita una Acadèmia Laia Palau per rellançar la base i treure’n jugadores?

El que necessita és una estructura sòlida pròpia, o el que podia haver tingut, que és un molt bon acord amb qui sigui. La Laia és un portent basquetbolístic, en general tot el que s’ha proposat ho ha fet com toca, amb l’esforç necessari. Entenc que el projecte dependrà de si acaba jugant un any més o no, per la dedicació, en tot cas, qualsevol de les opcions només pot anar bé. No parteixes de zero, moltes jugadores voldran ser a l’Uni i jo els recomano que triïn l’Uni, ara bé, també hauràs de fer una arrancada forta.

De totes les derrotes, la més dura va ser la del Landes? I el millor partit, el del Fenerbahçe a Fontajau?

De derrota, segur, la del Landes. Es van donar tantes coses! Jo trigo molt a vegades, però normalment trobo la tecla. Aquell dia no hi va haver manera. Va ser un desgavell absolut, molt estrany i dur. És el partit que, jugat quan tocava, mai hauríem perdut. La victòria contra el Fenerbahçe va estar molt bé, però potser em quedo amb els triomfs a camp contrari contra Schio i Sopron.

Girona es pot permetre dos equips de bàsquet a l’elit masculí i femení? Estan els dos clubs condemnats a entendre’s?

Girona s’ho pot permetre perfectament perquè això no és una cosa de ciutat, és de tota la demarcació i això vol dir molta gent. Els dos clubs estan condemnats a entendre’s i s’entenen. Altre cosa és si això vol dir ser el mateix. Pot funcionar sent el mateix, i pot funcionar, com ara, que no ho són.

Compartir l'article

stats