Diumenge (12h) es retrobaran, com han fet d’altres vegades i ho continuaran fent. Una encaixada de mans; potser fins i tot una abraçada. La faran petar una estona. I després, com si res. Un cop comenci el partit, no hi haurà cap amistat que valgui. Ramon Benito i Xavier Garcia fa anys i panys que es coneixen. Des que eren marrecs. L’escola els va unir i l’hoquei patins ha permès allargar un vincle que encara perdura. El proper capítol que els toca escriure és un xic més dramàtic. Els equips que entrenen, Garatge Plana Girona i Corredor Mató Palafrugell, es juguen el ser o no ser a l’OK Lliga la propera temporada. Només un se’n sortirà. L’altre desenllaç, en canvi, no serà tan alegre. El primer assalt, aquest cap de setmana al millor de tres partits. El que en guanyi dos se salvarà.
Ramon Benito, nascut a Tordera. Xavier Garcia, natural de Figueres però amb 4 anys va marxar cap a Palafrugell. Res d’això va evitar que un i altre estudiessin durant bastant de temps al col·legi Bell-lloc de Girona. Uns quants anys per superar tots els cursos de l’antiga EGB i també el BUP i el COU. Una dotzena, per ser més exactes. Els van viure tots dos junts, colze a colze. «Ens portem molt bé. Potser no compartíem la mateixa colla d’amistats, però sempre hem tingut bona relació. Al final, en una classe ens acabem coneixent tots i sobretot si t’hi passes tants anys», rememora Benito. Acabats els estudis, els camins es van bifurcar. Però ben aviat s’acabarien trobant. L’hoquei patins n’ha tingut la culpa. «No vam coincidir tant a les pistes. Ell és d’una altra promoció i va picar més amunt. Va fer carrera a Tordera, Blanes i el Vic, abans de fer el salt al Barça. Era un altre món. Però després, a les banquetes, ja ens hem tornat a trobar i hem coincidit un grapat de vegades», assenyala Xavier Garcia.
Ramon Benito i Xavier Garcia van estudiar junts al col·legi Bell-lloc de Girona
Un i altre es defineixen. «Té un bagatge esportiu molt alt, perquè ha estat a molts equips i va enxampar una etapa molt bona al Barça. Això el va ajudar a formar-se. Té un bagatge important. Més que no pas jo, en aquest sentit. Estar a diversos llocs li ha donat moltes perspectives i això sempre és un plus», diu Xavier Garcia de Ramon Benito. El discurs també arriba a la inversa. «D’experiència en té, perquè ha portat equips. De nanos i també de més gran. És una persona tranquil·la, que confia molt en els seus jugadors». Benito continua: «Valoro molt la feina que està fent amb un club relativament petit, com ho pot ser també el Girona. Costa molt tirar tot això endavant i ell ho està fent. Portem molts anys competint ben amunt. A part dels primers equips també és important fer una bona feina amb la base i ell va per aquesta línia».
De moment, elogis. Bones paraules. Ni tan sols han decidit escalfar l’ambient, amb alguna trucada o un missatge per parlar del partit. Ara per ara, calma. La tempesta ja arribarà el diumenge.
La balança, equilibrada
Perquè passi el que passi, la relació perdurarà en el temps. En canvi, la realitat de Garatge Plana Girona o Corredor Mató Palafrugell sí que canviarà. A algú li tocarà baixar. Cap dels dos entrenadors parla de favoritismes. «El primer i més important és que estem parlant d’un derbi. Arribi com hi arribi qualsevol equip sempre hi haurà igualtat. Cadascú jugarà amb les seves armes. De moment, nosaltres no els hem guanyat aquesta temporada», assenyala Benito. «No hi ha favorits i sobretot si mirem els resultats dels últims anys, amb la balança ben equilibrada», ho completa Garcia. El factor pista, pel Girona. Però no ho veuen com a determinant. «Els jugadors coneixen una i altra pista. I tampoc hi ha ambient com en d’altres escenaris com pot ser Voltregà, Igualada o Calafell», continua. S’hi suma Benito: «Tenir el camp a favor pot ser important, però aquí hi ha més factors que influeixen. El que estigui més tranquil, tingui un punt més de sort i sàpiga jugar amb la pressió, s’emportarà l’eliminatòria». Coincideixen que el primer partit, el de diumenge al migdia, pot ser determinant. Allà es veuran les cares. Rivals, sí, però amb una amistat que fa anys i panys que els acompanya.
