Girona podria a tornar a tenir un equip a l’ACB en poques setmanes. Almenys, el Bàsquet Girona té confirmada la presència als play-offs de la LEB Or amb la vista posada a fer el salt a l'elit. A manca d’una jornada per tancar la fase regular, els gironins saben que jugaran contra l’Oviedo o el Corunya, amb el factor pista a favor, en els quarts de final. D’ençà que Marc Gasol va baixar de la tribuna a la pista, que la línia del Bàsquet Girona ha sigut ascendent. El propietari, president i jugador va participar ahir a la nit al programa d’humor i esport “La Sotana”, on se’l va presentar com “el millor jugador de bàsquet espanyol de la història”. I allà va tractar diversos temes d'interés, com ara el seu futur a les pistes i les possibilitats d'ascens de l'equip.

A punt de jugar-se els “play-off” amb el Bàsquet Girona, Marc Gasol confia en el seu equip de cara a un possible ascens a ACB. “Crec que tenim equip per pujar i ser a l’ACB”, va exposar un jugador diferencial que va passar de jugar als Lakers a fer-ho al segon esgraó del bàsquet espanyol. Des que va baixar a la pista per donar un cop de mà als que són ara els seus companys, que Gasol ha sigut un jugador diferencial. El punt de veterania i qualitat ha servit per lluitar per les posicions de dalt. “Tinc més experiència que la resta de jugadors de Leb Or. Ara mateix, jugo uns 24 minuts per partit. Crec que la màquina no està per forçar-la”, comenta el dorsal 33 gironí que nota un canvi respecte al seu jo del passat: “abans era un jugador que ho protestava tot. Ara m’he calmat”.

Amb 37 anys i un gran palmarès a l'esquena gràcies a cada any que ha estat a l’elit del bàsquet, es podria imaginar que Gasol arriba al final de la seva carrera esportiva. De fet, un dels integrants de “La Sotana” li va preguntar sobre si seguirà l’any vinent al Bàsquet Girona com a jugador, i la rèplica de Gasol va deixar entreveure que podria planejar-se deixar-ho. “Si no aconseguim l’ascens a ACB no puc assegurar que continuï. Cada cop m’agrada menys destinar el meu temps a entrenar i a jugar. Si et preguntes si és cosa de pujar o no, et puc assegurar que no té res a veure pel resultat que tinguem aquest curs. Tanmateix, si estic bé i es dona el cas, podria continuar”. Sigui quin sigui el seu futur a partir de la temporada que ve, el pivot català va insistir en la seva estima per la ciutat: “M’agrada molt Girona. La meva àvia és d’aquesta ciutat; i el meu pare hi anava molt de petit. Em vaig enamorar de la ciutat i de l’equip”.

Un equip, l’Akasvayu que el va rebre el 2006 amb els braços oberts després que el Barcelona no comptés amb ell per a l’ACB. “Tenia opcions d’anar a EBA; però Pesic em diu que vagi a l’Akasvayu. Tenia clar que al final seria professional. Quan el club desapareix per la crisi immobiliària (2008), vaig haver d’anar a l'NBA. Si no hagués succeït, hauria continuat un altre any a Girona. Era el meu desig”. Amb el “pick” 48 del draft de la lliga nord-americana, Gasol va arribar a uns Memphis Grizzlies on hi havia jugat el seu germà i on ho feia el català Juan Carlos Navarro. “Primer em 'draftegen' els Lakers que traspassen els meus drets pel meu germà a Memphis. Recordo que al principi, deien que jo era el germà dolent. No en tenien ni idea”, rememora un Gasol que al principi que se li posés l’etiqueta ‘del germà de...” li “va fer mal; però vaig anar fent el meu camí, vaig jugar contra ell i, fins i tot, puc dir que el vaig guanyar. Després vindria l’anell guanyar amb Toronto i el meu pas pels Lakers”.