El COE atura el compte enrere de la candidatura de Catalunya i Aragó als Jocs Olímpics d’Hivern 2030

«El Comitè Olímpic Espanyol continuarà treballant, com ho ha fet fins ara, en la preparació de la documentació necessària per a la presentació d’un projecte de candidatura als Jocs d’Hivern al Pirineu, Catalunya i Aragó, que respongui als requeriments tècnics del Comitè Olímpic Internacional. Continuant, alhora, els contactes necessaris amb els responsables dels governs implicats, per tal de materialitzar la presentació d’aquest projecte de candidatura tan aviat com sigui factible», ha assenyalat Blanco en un comunicat.

L’1 de juny Thomas Bach tenia previst visitar Barcelona. Però el viatge del president del Comitè Olímpic Internacional no tindrà lloc si abans de divendres no hi ha un acord perquè la capital catalana pugui presentar la seva candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Per aquest motiu Blanco havia posat aquest divendres com a límit, que ara aixeca amb l’esperança d’aconseguir una entesa que es resisteix.

El Comitè Olímpic Espanyol veia amb bons ulls que Barcelona tornés a ser olímpica i que el Pirineu acollís els primers Jocs d’hivern, però 10 mesos després que <strong>Pere Aragonès</strong> enviés la carta oficial al COE per optar als Jocs continua sense haver-hi acord entre Catalunya i Aragó. 

La Generalitat dona pressa

«Nosaltres continuem treballant, sí, per un possible acord, però reiterem que necessitem una solució ràpida i urgent. El 24 de juliol hem convocat una consulta i necessitem saber com serà la candidatura», han apuntat aquest dimecres a aquest diari fonts de la Generalitat. «Catalunya sempre ha estat compromesa amb els Jocs Olímpics, i és el COE que ha de solucionar els problemes que han anat sorgint amb Aragó», comenten abans de tornar a apuntar l’opció d’anar en solitari. «Si no hi hagués acord, el COE hauria d’estudiar totes les alternatives. No podem perdre els Jocs».

Els informes fets per la Generalitat entre el 2018 i el 2021 per presentar una candidatura en solitari als Jocs d’Hivern assenyalaven que, partint dels criteris de sostenibilitat que fixa el COI, Catalunya no podia organitzar els Jocs sense haver de fer algunes proves fora del seu territori. En els informes es plantejaven adaptar el Pla d’Anyella per al biatló i l’esquí de fons (que tindria un cost de 18,5 milions inicials i 25,1 d’inversió permanent), o construir una pista a Fira de Barcelona de 200 metres de llarg per 80 d’ample per al patinatge de velocitat. Però el COE va proposar a la Generalitat a mitjans del 2019 que, per evitar dispendis innecessaris, s’hi pogués sumar Aragó per suplir les carències del projecte.

El secretari d’estat per a l’Esport, José Manuel Franco, la consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, i el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, van validar l’1 d’abril «la proposta presentada, debatuda i acordada per la Comissió Tècnica» davant la cadira buida que havia deixat l’Aragó, que a última hora es va desmarcar de l’acord. Lambán va qualificar de «desafiament» la reunió i va afirmar que el seu Govern «no podia acceptar per dignitat» un repartiment que donava 54 proves a l’Aragó i 42 a Catalunya.

Rivals a l’expectativa

Un mes després, el COE va sondejar una nova proposta que movia dues proves a l’Aragó, el ‘freestyle’ a Cerler i l’esquí de fons a Formigal, però treia de Saragossa el patinatge artístic. Una proposta que «està lluny de satisfer-nos com a aragonesos», assenyalava Javier Lambán, president d’Aragó. El pols olímpic segueix, però sense cronòmetre. I cada dia que passa sense acord beneficia les aspiracions de les rivals: Vancouver, Salt Lake City i Sapporo, que, a diferència de Barcelona, ja han acollit uns Jocs d’Hivern.