Matí d’emocions i comiat, a Fontajau. I no el de ningú qualsevol. Plega Laia Palau, una llegenda del bàsquet, i ningú s’ho vol perdre. Amb la pista central convertida en un auditori, presidida per una gran foto de la protagonista, les seves samarretes i els títols que ha guanyat a Girona, la confirmació que la base catalana ha decidit posar, amb 42 anys, punt i final a la seva carrera com a jugadora no ha provocat sorpreses.
Acompanyada pels seus pares, amics, familiars, companyes d’equip com María Araújo i Laia Flores, el president Cayetano Pérez, la secretaria general de l’Esport Anna Caula, i el president del Bàsquet Girona, Marc Gasol, entre molts d’altres, Palau ha pogut fer un breu repàs a la seva increïble trajectòria a les pistes, esbossar algun apunt (breu) de la seva nova feina al club, i valorar els sentiments que provoquen una retirada. Bé, retirada no, una paraula que segona la pròpia Laia Palau «no vull utilitzar perquè no surto del pavelló, seguiré vinculada a l’esport que m’apassiona i aquest idil·li amb el bàsquet seguirà. Simplement deixo de jugar, i ho faig amb la decisió assumida i contenta perquè ha passat un altre tren i l’he volgut agafar». I aquest altre tren és la possibilitat de dirigir la nova acadèmia de la base de l’Uni Girona, entre altres feines, i també una col·laboració «segura» amb la Federació.
«Hem fet coses molt xules a Girona i he tingut una vida al·lucinant», ha explicat la base, que va arribar a Fontajau fa 4 temporades. «Vaig decidir que estaria bé tornar a casa, però de Girona tampoc en coneixia gaire res més enllà de la Catedral, els ponts i les cases de l’Onyar, i la veritat és que m’hi he trobat com a casa. La ciutat vibra amb l’equip i això és impagable més enllà dels títols, em quedo amb aquesta emoció que hem generat a l’entorn», ha afegit. A partir de la temporada que ve la samarreta amb el dorsal 3 de la base quedarà retirada i penjarà del sostre de Fontajau al costat d’altres noms emblemàtics per al bàsquet gironí com Anna Carbó, Darryl Middleton o Toni Espinosa. El president de l’Spar Girona, Cayetano Pérez, també ha explicat que es farà un homenatge a Palau durant un partit del curs que ve i ha confirmat que la ja exjugadora dirigirà l’acadèmia de la base del club.
Una llegenda
Els clubs de la Lliga Femenina, de l’ACB com el Barça, el Manresa i la Penya la pròpia Federació, i infinitat de jugadores i aficionats han acomiadat Laia Palau de les pistes amb missatges a través de les xarxes socials, en una demostració de la grandesa del personatge que ho deixa. També va ser interminable la relació de gent del bàsquet, la majoria jugadores i exjugadores, que van enviar el seu missatge en un emotiu vídeo projectat durant l’acte. Des de Sílvia Domínguez i Cristina Ouviña, rivals amb l’Aveninda i el València, i companyes a la selecció, fins a Marta Xargay i Breanna Stewart, passant per María Araújo, Laia Flores, Gabby Williams i Marc Gasol, entre molts d’altres noms. «Són la meva gent», ha assegurat Palau.
Palau farà 43 anys el 10 de setembre, i segurament hauria tingut corda per jugar com a mínim una temporada més. Però la possibilitat d’agafar el tren de seguir vinculada al bàsquet a través de l’acadèmia i d’altres funcions, i de no moure’s de Girona, han accelerat el pas. La decisió, segons ha explicat, l’ha pres un cop tancada la temporada (l’Uni va caure en semifinals contra el València), amb la seguretat que volia triar el moment ideal per deixar-ho «i no tenia ganes de jugar fins els 45 anys». Va arribar a Fontajau el 2018 i en aquests quatre cursos ha aconseguit una Lliga Endesa (2019), una Supercopa (2019) i una Copa de la Reina (2021), la primera de la història del club. Amb ella l’Uni també ha trencat el sostre a l’Eurolliga, arribant a quarts de final les dues últimes temporades.
«Seguiré vinculada a l’esport que m’apassiona i aquest idil·li amb el bàsquet seguirà»
La barcelonina s’acomiada del bàsquet professional havent guanyat dues vegades l’Eurolliga: amb el desaparegut Ros Casares el 2012 i amb l’USK Praga el 2015. És la jugadora amb més assistències de la competició: 1.353 a 277 partits, amb una mitjana de 4, 9 per partit. També va competir i va guanyar a França (Bourges) i a Polònia (Polkowice). En total ha alçat 33 títols a nivell de clubs, entre els quals s’hi inclouen 14 lligues nacionals. A Espanya n’ha guanyat set: una amb el CBF Universitari de Barcelona, el seu primer equip professional, cinc amb el Ros Casares i una amb el Girona, a més de cinc Copes de la Reina i cinc títols de la Supercopa Espanyola. També atresora una Supercopa d´Europa (2015, amb el Praga).
L’adeu com a jugadora ha arribat mesos després del seu comiat de la selecció espanyola, anunciat al novembre, després dels seus cinquens Jocs Olímpics, els de Tòquio. Palau també és la jugadora que més vegades ha lluït la samarreta d’Espanya (314) i la que ha aconseguit més títols (12, un més que Pau Gasol), comptant tant homes com dones. Una llegenda que, fent d’altres feines, seguirà il·luminant Fontajau.
