Ni en el millor dels somnis l’Olot i Enric Vallès haurien pogut imaginar un ascens així a Segona RFEF. Rondava el minut 84 de partit i Xumetra va rebre una falta a la frontal de l’àrea. Era una zona idònia per un esquerrà. Eloi Amagat, en principi, s’havia col·locat al costat de la pilota, però Manix Mandiola, que no tenia preparat el canvi, va voler fer entrar Vallès perquè fos ell l’encarregat d’executar, amb millor perfil, la falta. L’àrbitre, en un principi, no va permetre el canvi però Eloi, que és un gat vell, es va esperar i li va fer veure al col·legiat que el seu equip volia moure fitxa. La substitució era una realitat. Xumetra marxava del terreny de joc i hi entrava Vallès, que va col·locar la pilota i va engaltar un xut potent al costat del porter, imparable. Un gol que valia una victòria, un ascens i una festa després d’un partit on els dos porters havien tingut poca feina.
Després de la patacada del doble descens de la temporada passada, l’Olot torna al camí de l’èxit amb la victòria d’ahir al migdia contra el Tenerife B (1-0). Ja va intentar l’ascens de forma directa, lluitant de tu a tu contra el Manresa les últimes jornades per assolir la primera posició del grup. Manix Mandiola havia estat l’escollit per redreçar el rumb del conjunt garrotxí, substituint Albert Carbó a la banqueta, després que l’equip passés per una mala dinàmica. Amb el tècnic basc, va encadenar una dinàmica més bona, insuficient per arribar a finalitzar en primera posició. Això, el va obligar a passar per la promoció d’ascens i després de tres rondes, dues territorials i una nacional, l’Olot va aconseguir pujar a la quarta màxima divisió del futbol estatal. Ahir, en l’última i definitiva eliminatòria a partit únic, els de la Garrotxa es van imposar al filial del Tenerife.
La gespa artificial no estava en les millors condicions, la humitat feia que el terreny de joc estigués molt sec i costés practicar un bon futbol. Va ser el conjunt canari l’encarregat de dominar durant els primers compassos de partit, sense inquietar massa la porteria de Batalla. Ho feia, sobretot, per la banda esquerra, mentre que als garrotxins els costava molt trobar Xumetra, Ferri o Arranz, els jugadors amb més desequilibri per fer pessigolles a l’àrea rival. Només una centrada de Callís que no va trobar rematador va ser el perill més gran que van crear els de Mandiola durant els primers 45 minuts. Tanmateix, la sort, o en aquest cas el travesser van estar del costat de l’Olot perquè al minut 40 Lie va connectar una rematada de cap que va picar al pal de dalt de la porteria. Va ser la millor ocasió, fins llavors, de tot el partit.
Mandiola no ho veia clar. L’Olot no s’havia apropat a la porteria rival en la primera meitat i va decidir canviar de sistema. Èric Vilanova i Ferri es van quedar al vestidor i Ot Serrano i Ayala entraven al terreny de joc. Per tant, un canvi de sistema, del 4-3-3 al 3-5-2, que va donar els seus fruits perquè ja al minut tres de la represa Bigas, reubicat al carril esquerre, va tenir la primera gran oportunitat garrotxina, que Víctor va desbaratar. Amb el nou esquema l’Olot va portar més la iniciativa del partit, sobretot a partir del minut 60, amb bones triangulacions. Això sí, sense aproximar-se massa a l’àrea del Tenerife B. Batalla, per la seva banda, tampoc tenia massa feina.
Amb el pas dels minuts, l’empat jugava a favor dels de Mandiola. Un 0-0 al final dels 120 minuts hauria fet pujar l’Olot, sense necessitat d’una tanda de penals. Però en futbol mai se surt a empatar un partit. Els canaris eren conscients que l’empat no els valia i els garrotxins van jugar amb els seus nervis. Tot i així, semblava que el partit estava destinat a anar a la pròrroga. No ho va veure així Xumetra, que amb un eslàlom al minut 84 es plantava a la frontal de l’àrea i rebia falta. Enric Vallès es preparava per entrar, Eloi Amagat esperava fins que es fes el canvi, i el que va venir després ja és història.
