Cinc victòries separen Girona del retorn a la Lliga ACB. Mai, des que l’Akasvayu va esfondrar-se l’estiu de 2008, s’hi havia estat tan a prop, i Albert Sàbat i Èric Vila admeten que el play-off que ara comença l’afronten amb la màxima «il·lusió» per fer realitat el que fins no fa pas gaire es podia interpretar només com un somni. Els dos gironins del Bàsquet Girona apel·len al tradicional «partit a partit» abans d’obrir la sèrie de quarts contra el Corunya aquest dijous. Ho faran «dins d’un projecte que va creixent» i conscients que «tenim la possibilitat de fer història». Necessiten cinc triomfs. Tres per eliminar els gallecs. I dos més a la Final Four. Un món, certament, però més a prop que mai.
Tancats el 2008 els 20 anys del CB Girona a l’ACB el refundat Sant Josep, que li va prendre el relleu en un intent de mantenir la flama del bàsquet d’èlit masculí, va jugar un any a LEB Bronze (2008/09) i tres a LEB Or (adquirint la plaça del Vic) abans d’acabar també desapareixent per problemes econòmics. El primer any a la segona divisió, amb Albert Sàbat a la plantilla, el club va jugar el play-off quedant eliminat pel Melilla a quarts de final (3-2). La temporada següent, amb Ricard Casas d’entrenador, i amb el nom de Girona FC gràcies al patrocini del club de futbol, es va acabar la lliga regular en quarta posició (com ha fet ara el Bàsquet Girona) i es va arribar a semifinals després d’eliminar el Tenerife. Allà el Burgos es va endur l’eliminatòria per la via ràpida (3-0). En aquell equip hi jugaven Nacho Ordín, Levi Rost, Sergi Pino, Marc Pujols i Carles Canals, entre d’altres. Aquell va ser el cop, fins ara, que Girona va tenir l’ACB més a prop. A sis partits, perquè necessitava tres triomfs a les semifinals i tres a la final. Amb el nou sistema de competició s’escurcen els terminis. Superar la primera ronda són tres triomfs, i després amb el sistema de Final Four només en calen dos més. Cinc, en total.
L’extingit Sant Josep va arribar a semifinals del play-off 2010/11 però en aquell format l’ascens era a sis triomfs
«Jo vaig viure el play-off del primer any del Sant Josep a LEB Or, el de la temporada 2009/10, i no té res a veure amb la situació d’ara. Som caps de sèrie, hem acabat la lliga quarts i tenim una plantilla per il·lusionar», recorda Sàbat, 19 anys després del seu debut a l’ACB amb el Casademont Girona a la Fonteta de València. «Tot just començava i en tinc un record molt maco d’aquell debut i del que va venir després, tan de bo hi puguem tornar», apunta el base de Llagostera. Vila, per la seva banda, els únics records que té de l’ACB a Girona són com a aficionat, seguint els partits des de la grada. Nota que la ciutat «viu aquest play-off amb intensitat i de manera especial» i apunta que haver aconseguit el factor pista pot ser determinant: «és un roc a la faixa jugar a casa un possible desempat perquè a Girona ens hi trobem molt còmodes amb el suport de l’afició, per a nosaltres és un plus».
Tot i aquesta il·lusió i convenciment que es pot lluitar per l’ascens fins el final, els dos gironins del Bàsquet Girona alerten que el Corunya no posarà les coses gens fàcils. La sèrie arrenca dijous a Fontajau i hi seguirà dissabte. «No ens posem a pensar de si era o no el millor o el pitjor que ens podia tocar. Ens ha tocat aquest equip i ja estem centrats en preparar-nos bé. Són perillosos, amb talent individual, i a més s’han reforçat amb el tirador Zaid Hearst (Alacant)», deia Albert Sàbat.
Si el Girona supera aquesta primera eliminatòria es plantarà a una Final Four on en semifinals s’enfrontaria al guanyador del Lleida-Càceres i evitaria l’Estudiantes fins a una hipotètica final. Demà el club té previst presentar a la Federació la documentació pertinent per demanar formalment ser la seu d’aquesta fase.
