Sense cap títol a la vitrina, amb una bona colla de decepcions i ben poques alegries. Així ha acabat la temporada 2021/2022 d’un Barça marcat pels clarobscurs. El darrer capítol, anit al Camp Nou. Una jornada a hores intempestives, sense cap mena de transcendència a la classificació perquè l’equip blaugrana s’havia ja assegurat el segon lloc i, per tant, un lloc en la propera edició de la Lliga de Campions. La derrota va ser el mal menor. Els gols de Pedraza i Moi Gómez van fer volar els tres punts cap a un Vila-real que segellava d’aquesta manera la seva participació a la Conference League del curs vinent. A la gespa, el futbol va aparèixer a estones. En d’altres, no va ni treure el cap. Mentre que noms propis com els de Frenkie de Jong, Riqui Puig o Óscar Mingueza s’emportaven el protagonisme perquè alguns ells, i també d’altres, haurien pogut jugar els seus últims minuts al Camp Nou. Com a locals, això sí.

No va fer massa invents Xavi i va apostar per un onze força reconeixible. Un Barça que va sortir decidit, concentrat, amb ganes d’acomiadar la temporada amb un bon gust de boca. Va rondar la porteria de Rulli i fins i tot Frenkie De Jong a punt va estar de connectar, de cap, una perillosa centrada de Ferran Torres. A l’altre costat del camp, Araujo s’emportava els aplaudiments de la graderia a cada acció, mentre Busquets en donava una freda i una altra de calenta al mig. Però no hi va haver manera i mica en mica, el Vila-real va anar estirant les línies. D’aquesta manera, poc abans del descans, Pedraza va desnivellar la balança a favor del seu equip marcant el 0-1. Era el minut 40. L’avantatge visitant el va ampliar Moi Gómez, aquest cop ja al segon acte, quan va fer el 0-2 en el 54.

Llavors, temps per posar Ansu Fati i Dembélé a la gespa i buscar alguna guspira que revolucionés un Barça gris, que funcionava a batzegades. Va marcar, sí, però el gol va ser anul·lar per un fora de joc previ d’Ansu Fati. No hi va haver manera de retallar distàncies i el marcador ja no es va moure.