Alexander Zverev va llançar un revés paral·lel, gairebé amb els ulls tancats. La bola groga va creuar la pista de Carlos Alcaraz com una exhalació, sense que el tennista murcià pogués arribar a la restada de l’alemany, que veient caure la bola va cridar un «¡Sí!» que es va sentir a totes les instal·lacions de Roland Garros. Va bramar per una victòria que el col·loca a les semifinals, després de 3 hores i 18 minuts de batalla en la qual es va imposar per 6-3, 6-4, 4-6 i 7-6 (9-7), i va trencar el somni d’Alcaraz.
La sortida d’Alcaraz en pista animava a l’optimisme. El murcià va començar agressiu i combatiu, com és habitual en el seu joc. Valent a buscar el punt. Així va tenir el primer ‘break point’ per avançar-se 2-0, però Zverev el va salvar amb el seu servei. El tennista alemany no semblava posar en pràctica la tàctica preparada amb Sergi Bruguera. Es tractava d’aprofitar el seu poderós servei, buscar el cop profund baix amb la dreta i aguantar sòlid al fons. Però quan la va trobar i va agafar el ritme es va fer poderós en la pista i, després de fer el ‘break’ (4-3) no va deixar escapar l’avantatge per tancar la primera mànega en 43 minuts.
La Philippe Chatrier estava decantada a favor d’Alcaraz. L’estrella emergent que ha presentat la seva candidatura al títol des que va arribar a París. ¡«Carlos, Carlos» o «¡Carlitos, Carlitos¡», com li agrada, es repetia des de les grades a cada cop del tennista murcià, que enviava cops o es lluïa amb les seves deixades, però també cometia errors (16, i d’aquests 8 de revés).
Problemes amb el revés
Alcaraz tenia un problema en aquesta zona i Zverev la buscava amb el seu servei obert per sobre dels 210 km/h, per poder passar a dominar després amb una dreta profunda i baixa. Els 198 centímetres d’altura, la seva gambada llarga i els llargs braços l’ajudaven en la seva feina per desbordar el jove tennista murcià. Res a veure quan fa unes setmanes es va passejar per la Caja Mágica a la final de Madrid.
Albert Ramos havia fet una cosa semblant en el partit de segona ronda en el qual Alcaraz va salvar un ‘match ball’ en el cinquè set. El de Mataró, expert en terra, no va tenir el servei de Zverev per rematar el partit. La segona mànega va ser un calc de la primera. Zverev dominava amb el seu servei. Tres jocs en blanc, 4 ‘aces’ i 71% de primers. Alcaraz va tenir l’oportunitat de fer el ‘break’ en el quart joc, però va fallar. Després li va complicar la vida a Zverev, en el desè amb un 0-30 i una doble falta de l’alemany que li donava un altre ‘break point’ al tennista murcià. L’alemany va salvar la situació i es va apuntar el segon set amb un ‘ace’.
La muntanya per a Alcaraz començava a aixecar-se. Però el tennista murcià no havia vingut a Roland Garros per entregar-se. Va començar a moure més Zverev, jugar sense tant risc i trencar-lo amb les seves deixades (fins a 10) sense fallar-ne ni una. Va mantenir la igualtat fins al 4-4. Zverev va tenir un ‘break point’ per al 5-4 i servei per rematar el dia. No ho va aconseguir. No només això. Alcaraz va arrabassar per primera vegada el servei a Zverev i el tercer set.
Zverev ja no es movia amb tanta facilitat. La pilota de l’alemany, en la pista més pesada, ja no feia tant mal. Alcaraz se sentia més còmode i continuava pressionant a la recerca del cinquè. La igualtat es va mantenir fins al 4-4 i, de nou, Zverev, tot i que menys convençut, es va trobar amb una altra oportunitat d’or després de fer el ‘break’, més per errors del murcià que encerts propis. Amb 5-4 i servei al seu poder per tancar el partit, el seu primer servei no va funcionar i el va cedir (5-5) per arribar al ‘tie-break’.
Emoció màxima. La Philippe Chatrier encesa. En joc un cara o creu. Un total de 16 punts en el qual els dos tennistes estaven encesos. Zverev s’avançava 2-0, però Alcaraz seguia en la lluita i s’avançava 6-5. Zverev ho va salvar i va disposar del seu primer ‘match ball’ amb 7-6, amb el seu servei i al segon i decisiu amb 8-7 a la restada. Un revés paral·lel li va donar la victòria.
