La compra el 2018 de l’equip de futbol del Monza semblava un caprici més del vell Silvio Berlusconi. El polèmic magnat i histriònic ex primer ministre italià s’havia venut el Milan. Ell també estava en declivi per les seves aventures polítiques. Però Berlusconi va recollir el guant i va aconseguir el que molts havien pres com una missió de broma: fer ascendir el Monza, llavors un petit club italià de la sèrie C (la tercera categoria del calcio italià), a la sèrie A.Una gesta que va aconseguir quan el Monza va guanyar diumenge per 4-3 el Pisa en la final del play-off. Una victòria inèdita en la centenària història d’aquest equip italià, fundat el 1912. «Un resultat històric», va comentar, eufòric, Berlusconi.
Ell mateix va celebrar el triomf des de l’estadi de Pisa, al qual va acudir acompanyat de la seva xicota, de 32 anys, Marta Fascina, diputada de Força Itàlia, partit també fundat per ell. «Hem lluitat durant un llarg any», va dir des d’allà, i va remarcar que en «110 anys d’història» el Monza mai havia arribat a aquest resultat. «És meravellós, per a nosaltres i per a l’equip», va afegir.
Pur estil berlusconià
La moral és de pur estil berlusconià. Una barreja entre la capacitat de l’avi Berlusconi (Milà, 1936) d’envoltar-se d’experts del negoci i la seva habilitat a l’hora d’obrir amb facilitat el portatalonaris. Tot i que amb prou feines va pagar 2,7 milions pel Monza, ha hagut d’invertir-ne un total de 71,7 fins ara, com explicava recentment Il Sole 24 Ore, el diari italià especialitzat economia.
No sorprèn. Perquè, en realitat, el vertiginós creixement de l’equip ha estat acompanyat pels números vermells del Monza des del primer dia que el va comprar Fininvest, el conglomerat que té la família de Berlusconi. Una situació que ha empitjorat amb la pandèmia, tant que el dèficit del Monza va arribar als 26 milions d’euros el 2020 i als 31 milions d’euros el 2021.
Poc li ha importat a Berlusconi. Amb l’ajuda del seu fidel Adriano Galliani, el seu exdelfí en el Milan i ara conseller delegat del Monza, i per l’entrenador Giovanni Stroppa, exjugador del Milan, l’empresari italià no ha deixat d’invertir en el petit equip aquests anys. A més, cridava l’atenció –una vegada més– per les seves excentricitats, com la de demanar als seus jugadors que vagin ben pentinats, sense tatuatges ni arrecades a les orelles.
Va funcionar. Els mitjans de comunicació italians i internacionals van fer córrer rius de tinta per descriure les aventures del Monza, malgrat que en veritat el relat era un miratge. Tant és així que finalment van aparèixer als vestidors del Monza figures com els coneguts Kevin Prince Boateng i Mario Balotelli, molt tatuats tots dos. Els dos excèntrics davanters van durar poc i van fer les maletes l’estiu passat, quan el Monza va començar la seva accelerada definitiva cap a la Serie A, culminada diumenge a Pisa.
