Quiosc

Diari de Girona

Irati Etxarri Jugadora de l'Spar Girona

"Si hi ha una cosa a la vida que em fa enfadar molt és el conformisme"

Després de quatre anys a La Seu, on s’hi ha trobat «com a casa», la navarresa notava que el cos li «demanava un canvi». Va aparèixer a escena la possibilitat d’anar a Girona i s’hi va llançar de caps.

Irati Etxarri, jugant un partit amb el Cadí La Seu contra el Gernika de la Copa de la Reina ALBERTO NEVADO/FEB

La Lliga s’ha acabat però no pas la temporada. Ara li toca estar amb la selecció. Té ganes ja de fer vacances? 

En el meu cas, vaig donar per acabada la Lliga el passat 5 de maig. I vaig poder gaudir d’uns dies per desconnectar i estar al costat dels meus. Sobretot també per recuperar-me del turmell, perquè al tram final em vaig lesionar. Després d’aquesta petita desconnexió m’hi he posat de nou i m’ha tocat canviar el xip. Un cop acabi, ja llavors sí que arribaran les vacances. 

Quan se’n vagi, ho farà pensant que aquesta ha sigut una bona temporada?

Oi tant, per descomptat. Ha sigut molt bona. Tot i que encara em falten unes setmanes amb la selecció, a veure com va la cosa. També m’he d’acabar de recuperar de la lesió. Soc conscient que no estic tant bé com a mi m’agradaria i per això vull aprofitar aquest darrer mes. Per anar-me’n ben tranquil·la i satisfeta de vacances. 

Encara li fa mal?

El turmell el tinc bé i el lligament no em fa mal. Però tota la zona del dit està una mica més dèbil del que és normal. Això fa que, de manera inconscient, posi més pes aquí i per això la cama se’m carrega una mica més. Però tant de bo sigui només això. Toco fusta per recuperar-me aviat i no tornar-me a lesionar més. 

Aquest estiu serà diferent. El primer, en uns anys, que sap que li tocarà canviar de club. Notava que ja havia arribat al seu sostre amb el Cadí?

Jo no diria això de tocar el sostre, no crec que sigui l’expressió més indicada per explicar la meva decisió de sortir del club. Perquè crec que tot sempre és pot fer una mica millor. Si m’hagués quedat, que era una possibilitat, de ben segur que hi hauria nous reptes i objectius per assolir. Però estem parlant d’una decisió que he anat madurant durant tota la temporada. No pas perquè no estigués a gust. Al contrari, a La Seu m’hi he trobat com a casa. Però el cos em demanava un canvi després de quatre anys. I se’m va presentar una molt bona oportunitat per marxar. 

Ha donat per a molt aquesta etapa?

Sí, per descomptat. Han sigut quatre anys molt bonics. Temps que he dedicat a fer moltíssima feina, i alhora a gaudir. Amb el Cadí he viscut moltes primeres vegades. Ho he fet jo i també el club. I ha sigut molt maco poder-ho experimentar junts, de la mà. 

Com afronta la seva nova etapa a Girona?

És un repte, això primer. També és un pas endavant en la meva carrera. Trobo que a partir d’ara tot costarà una mica més. Però sí he decidit anar-me’n a Girona és perquè vull que tot em costi una mica més. Afronto aquesta nova etapa amb moltíssimes ganes de millorar.

No és pas conformista, vostè.  

No, gens ni mica. Si ets conformista a la vida, malament. El conformisme és d’aquelles coses de la vida que més em fan enfadar.

I per què ha escollit jugar a Fontajau?

La de Girona no era l’única opció que tenia al damunt de la taula. Fins i tot havia valorat la possibilitat d’anar-me’n fora. Ho tenia bastant decidit, però durant les meves reflexions, preguntant-me coses a mi mateixa, me’n vaig adonar que no volia marxar d’Espanya. Sobretot ara, veient en quin moment es troba aquesta competició. Hi ha molt de nivell i gairebé totes les jugadores de la selecció que estaven lluny ara han decidit tornar. Per tant, no era el moment de marxar. Vam preguntar a Girona i el club des del primer moment es va mostrar molt interessat. Vam arribar a un acord i aquí estem. 

L’acord va ser ràpid?

El que vam estar parlant encaixava amb tot allò que jo volia. Pel que he pogut veure de l’Uni aquestes temporades, hi ha jugadores que es queden, que repeteixen l’experiència durant alguns anys. I això és positiu. Vol dir que la gent se sent cuidada, estimada, valorada i pot competir al màxim nivell. A més a més, m’han parlat meravelles d’aquesta ciutat. Tothom diu coses molt bones. Serà un canvi respecte La Seu. Allà hi estava molt i molt bé, però és evident que a Girona les alternatives seran molt més grans. 

Personalment, no em poso massa pressió. Potser és perquè encara no ho he assimilat del tot ni soc conscient del canvi.

Irati Etxarri - Jugadora de l'Spar Girona

decoration

Ha sigut escollida com la millor ala-pivot de la Lliga i l’MVP nacional. Li afegeix pressió?

Soc del tot conscient que, quan una jugadora aconsegueix quelcom així, és gràcies als seus mèrits i també a tot allò que li ha aportat el seu entorn. Ara he apostat per canviar d’entorn, buscant una millora que, com és evident, no arribarà de manera immediata. Personalment, no em poso massa pressió. Potser és perquè encara no ho he assimilat del tot ni soc conscient del canvi. Encara em costa. Fa poc, a Pamplona, parlava amb un amic meu i ell estava molt emocionat. «És molt fort! És molt fort! Aniràs a jugar a Girona», em deia. Jo encara ho he d’acabar de pair. 

Què pot aportar a l’equip?

El mateix que he anat aportant en els meus anteriors equips durant aquests anys de carrera. Un físic privilegiat, que em permet defensar a diferents jugadores. Que ajuda molt en el rebot i fa aquells punts fàcils o extra que no totes les jugadores són capaces d’aconseguir. Totes aquelles coses que sumen. Sempre m’han dit que soc una jugadora molt bona en aquells aspectes que no reflecteixen tant les estadístiques, però que també serveixen per guanyar partits. Vaig a Girona a aportar tot això i a viure l’experiència, que em permetrà enfrontar-me a les millors d’Europa.

L’altre dia deia vostè que Alba Torrens és el seu referent a la vida.

Sí, sí, per descomptat. Sempre ho he pensat i ho continuaré defensant. Per la seva manera de jugar, però també per la seva manera de ser, la seva filosofia de vida. L’he pogut conèixer i m’ha semblat una persona molt humil, que respecta a tothom i que té sempre una bona paraula cap a tu. M’ha acollit amb els braços oberts i li surt ser així.

Doncs ara ha reforçat el València i s’hi haurà d’enfrontar... 

És una molt bona notícia. El que li deia. El nivell de la Lliga Femenina està creixent i això ho demostren fitxatges com el d’Alba Torrens. Cada partit ens exigirà donar el cent per cent de nosaltres. És el millor que ens pot passar, competir en una lliga així. 

Un altre nom propi: Laia Palau. Li ha anat de ben poc no poder compartir vestidor amb ella.

I és una llàstima. Ostres, és que arribo tard a tot arreu! Sap què em va passar? Quan vaig poder anar amb la selecció, just ella va anunciar que deixava l’equip i no vam poder jugar juntes. I ara que fitxo per Girona, ella es retira. Perfecte, tu! És una llàstima, perquè ha sigut una grandíssima jugadora. L’he pogut conèixer ara amb la selecció, on ella té un altre càrrec. Està encara en un segon pla, adaptant-se a aquesta nova realitat. Però és com m’havien explicat. Una bona persona i també, aquell tipus de jugadora que vols tenir al teu equip, perquè si la tens en contra, l’acabes odiant. 

Compartir l'article

stats