Són poc més de dos minuts de vídeo. De fons, música emotiva per vestir les imatges. La banqueta del Corredor Mató Palafrugell; els nervis del desenllaç del campionat. Els jugadors i sobretot Xavier Garcia Balda. El veritable protagonista. És el comiat que li ha volgut fer el club, de portes cap a fora. «Gràcies, Xevi!», surt en pantalla com a punt i final. L’etapa de l’entrenador s’ha acabat. Són més de dues dècades en un club on hi ha fet de tot. El desenllaç, però, no ha sigut l’esperat. Pel descens del primer equip a l’OK Plata, consumat diumenge a la pista del Garatge Plana Girona. I també per com ha anat tot plegat. Perquè l’empordanès marxa a contracor. I perquè no ha sigut ell qui ha decidit que així sigui. Feia setmanes que sabia que, acabés com acabés la temporada, hauria de deixar la banqueta. El procés no ha sigut fàcil, però el que ha viscut aquests últims dies li ha servit per estar més tranquil i per afrontar amb optimisme i ganes el que pugui venir a partir d’ara.
I això que la temporada prometia. «Cada any hem fet un pas més endavant però aquest era el més il·lusionant des que dirigia l’equip», reflexiona. Fitxatges com els de Xevi Puigbí o Romà Bancells així ho expliquen. «Estàvem portant a gent molt bona. I la pretemporada era positiva». Però ben aviat les coses es van torçar. Les lesions van colpejar a una plantilla massa curta i la dinàmica no va millorar, ni tampoc amb els retocs a l’hivern. «Al Nadal vaig posar el càrrec a disposició perquè veia la gent del club molt inquieta. Em van dir que no». La decisió, però, va canviar al cap de poc. «Ja estava planificant la temporada vinent que vaig començar a notar que alguna cosa passaria». Dit i fet. Va ser per Setmana Santa. Trucada i reunió. «Em van anunciar llavors que no continuaria. Ho van voler fer de la millor manera possible i els puc entendre, però aquell no era el moment». Xavier Garcia sabia que no entrava en els plans de la junta poc abans de jugar-se el ser o no ser a l’OK Lliga. «Va ser dur i fins i tot vaig pensar en deixar-ho, perquè no tenia la trempera suficient. Però els jugadors van ser els que em van dir que aniríem tots junts fins al final». I així ha sigut.
El club em va voler comunicar de la millor manera possible que jo no seguiria, però no ho va fer en el moment adequat
Els mateixos jugadors que diumenge li van donar una «lliçó espectacular». A mitja tarda es consumava el descens. Derrota a Girona (2-0) i el desànim evident. Però això no va evitar que tota la plantilla animés l’entrenador a tornar fins al pavelló de Palafrugell. «Jo me’n volia anar a casa, però els vaig fer cas. Allà em van fer una sèrie de detalls personals i vam acabar sopant tots junts. No tinc paraules, em vaig emocionar». A això li suma la «quantitat de missatges a nivell públic i privat del món de l’esport» que ha anat rebent. «Tot això t’arriba».
S’acaba ara una etapa de «molts anys» en un club on hi ha fet «de tot», sempre «picant pedra» i «entrenant l’equip que em toques» per la seva passió cap a un esport i uns colors. «Ho he fet amb molt de gust perquè és casa meva». Garcia diu «entendre» que la junta aposti ara per donar-li un cert «aire fresc» a l’equip i accepta la decisió. El que més mal li fa és que li hauria agradat deixar el Palafrugell a l’OK Lliga i envia un missatge a qui continuï: «És un club petit amb un cor molt gran, no podem perdre aquesta essència». I ara? De moment li toca «valorar» moltes coses perquè no es vol «precipitar». Però té ben clar que «soc un malalt de l’hoquei i segurament alguna cosa hauré de fer. Tinc ganes de poder aportar quelcom més en aquest esport, encara em queda corda».
