El balear Rafael Nadal va engrandir ahir la seva llegenda sumant un nou triomf a Roland Garros, el catorzè de la seva carrera, amb el que totalitza 22 Grand Slams i s’allunya a dos del serbi Novak Djokovic com el tenista amb més títols de la història.

En la seva pista favorita, on ha aconseguit els seus majors assoliments, l’endemà passat de festejar el seu 36è aniversari, Nadal es va imposar amb autoritat al noruec Casper Ruud, 6-3, 6-3 i 6-0, en 2 hores i 18 minuts.

No va ser la millor final però sí una de les de més mèrit de les 14 que ha disputat Nadal sobre l’argila de París, perquè arribava a la capital francesa sense tot just rodatge, martiritzat per un peu esquerre que, havia advertit, li provocava grans dolors. Però la fam de mantenir en la Philippe Chatrier el ceptre que l’any passat li va arrabassar Djokovic li va fer sobreposar-se per a buscar afegir un esglaó més al mite que li envolta. Uns mesos després d’aixecar a Melbourne l’Obert d’Austràlia, va encadenar els dos primers grans de l’any per primera vegada en la seva vida i encara que sonen els tambors que anuncien aviat el final de la seva carrera, ningú ja s’atreveix a retirar-lo.

Res l’aparta de la seva comunió amb aquesta pista, on la lluentor de la seva llegenda ha acabat per enlluernar al públic, totalment lliurat al seu rei, al qual després dels dubtes inicials, professa ara una adoració sense límits.

Així va saltar a la central per afrontar una de les finals més desiguals que es recorden, perquè al seu davant tenia al neòfit Casper Ruud, alumne de la seva acadèmia, el més jove rival que ha afrontat per a aixecar el títol, un meritori tenista de terra batuda que, als seus 23 anys, ronda a base de constància el top5. En el final del seu millor torneig es va emportar una lliçó més, marca de la casa, aquesta pagada per Roland Garros.

Vist i no vist

El noruec, el primer de la seva nacionalitat a aconseguir aquesta fase, a penes té armes per a esgarrapar el tenis de Nadal i l’espanyol no va haver de furgar en els seus millors recursos per a apuntar-se el duel en tres mànigues. Va començar el dia cobert a París, però sense pluja, bona notícia perquè la dreta de Nadal colpegés amb força, apuntant a l’inrevés de l’escandinau que sobrevivia més mal que bé a l’atac, condicionat per l’escenari i per l’esdeveniment.

Dos trencaments de Nadal, un del noruec i en la butxaca el primer parcial, sense història, pla, per posar encara més de cara una final que ja es presentava favorable. Es va calmar Ruud en el segon, quan es va arribar a col·locar amb 3-1, però fins aquí va arribar la seva rebel·lió. Nadal va posar la cinquena i va encadenar onze jocs consecutius que van deixar la final sentenciada amb el segon 6-0 que aconsegueix en una final, després del de 2008 davant Roger Federer.

Una de les finals més còmodes per a cancel·lar un torneig que Nadal va afrontar amb els dubtes físics però amb la seguretat que el peu li deixaria competir.

L’espanyol va anar de menys a més, es va ocupar a fons per a derrotar en cinc sets al canadenc Felix Auger-Aliassime en vuitens, va tocar sostre per a guanyar en quatre a Djokovic en quarts i es va beneficiar de la retirada per lesió de l’alemany Alexander Zverev en semifinals.

Ara, la història s’escriurà fora de la pista, on el manacorí va prometre explicar per on es dirigeix el seu futur, condicionat pel seu físic i després d’haver al·ludit diverses vegades al fet que aquesta pot ser la seva última participació a Roland Garros