Va ser una autèntica bogeria. Amb gairebé 5.000 persones desbordant Palau i una ciutat sencera contenint la respiració i pessigant-se per si era real, aquell salt a la màxima categoria del bàsquet masculí. Amb el futbol ensopegant una vegada i una altre (una setmana més tard d’aquell 7 de maig de 1988 que va representar l’ascens del Valvi, el Girona FC baixava de Segona B a Tercera), s’obrien 20 temporades seguides a l’ACB, on ara, 14 anys després de l’enfonsament de l’Akasvayu, Marc Gasol és a punt de tornar-hi la ciutat amb el projecte que va fundar el 2014 com una escola d’esport base. Tot passa per guanyar el proper cap de setmana, a casa, a Fontajau, la Final Four de la LEB Or.
Una setmana més tard de l’ascens del Valvi, el Girona FC baixava de Segona B a Tercera tot i golejar el Balears (4-0)
Trenta-quatre anys enrere la possibilitat de veure a Girona el Barça, el Madrid o la Penya de bàsquet era impactant. Perquè fins aquell 7 de maig de 1988 la majoria de grans competicions esportives s’havien de veure per televisió, més enllà de l’èxit del Figueres pujant i consolidant-se a Segona A, una fita que també assoliria el Palamós el 1989. No sortia el Valvi favorit per l’ascens, però sí que tenia un avantatge: amb l’ampliació de l’ACB fins a 24 equips només havia de superar el play-off contra el Cajamadrid per celebrar l’èxit. I ho va fer, amb Guifré Gol a la banqueta i un equip molt curt, tot i que efectiu, liderat pels americans Sims i Winters, i amb gent com Epi I, Pujols, Montes i Álvarez al costat. A més les coses no havien arrencat gens bé perquè el Valvi va perdre el primer partit a Palau (65-77) i hauria pogut dir adéu a les opcions d’ascens si hagués perdut el segon a Alcalà. Però allà hi va guanyar (80-83), i de nou a Girona no va tornar a fallar: 83-80 i de la Primera B, a la màxima categoria. Hi van haver escenes de tensió, el públic va envair la pista abans d’hora, i Neyro, un dels noms mítics de l’arbitratge espanyol, va fer treure els aficionats del parquet per fer jugar els últims 5 segons, encara que res no va canviar i la festa, llavors sí, va poder ser completa. Va ser la gran nit, amb majúscules, de l’antic pavelló, que uns anys més tard donaria pas al trasllat a Fontajau (1993), on es viurien d’altres gestes sonades d’aquell CB Girona com les permanències contra Osca i Breogán (1994, 1995), les semifinals de Korac contra el Llemotges (1998) o la FIBA Cup de 2007).
Aquell 7 de maig de 1988 va obrir una història de 20 temporades de Girona a l’elit del bàsquet masculí, tot i que després del primer any l’equip va baixar i va haver de buscar la salvació als despatxos. Joaquim Vidal la va trobar comprant la plaça que va quedar lliure per la fusió del Granollers i el Grup IFA Espanyol. Vint temporades que van acabar-se el 25 de juliol de 2008 amb la confirmació que l’Akasvayu renunciava a l’ACB per problemes econòmics i que ara, 14 anys després, pot tornar a ser una realitat.
El Bàsquet Girona de Marc Gasol pot tornar la ciutat a l’elit (masculÍ) 14 anys després que l’Akasvayu s’enfonsés
Curiosament aquella fallida del bàsquet va arribar setmanes després de l’ascens del Girona FC a Segona amb la victòria contra el Ceuta i el gol de Migue. Diumenge la ciutat té l’oportunitat de celebrar un doble ascens, el del futbol a Primera, i el del bàsquet masculí, de nou, a l’ACB. Una gesta històrica que convertiria la ciutat en una de les de més categoria en l’esport d’elit, on ja hi té a la màxima divisió l’Spar Girona de bàsquet femení i el Garatge Plana Girona d’hoquei.
