D’aquella pols, aquest fang. Si el Barça no té diners per invertir en fitxatges és perquè els va esgotar abans. Prop de mil milions ha gastat l’entitat blaugrana en els últims cincs anys, amb resultats certament nefastos pel rendiment obtingut. Gairebé mil milions en 28 jugadors dels quals només 7 continuen a l’equip i només 2 realment interessen a Xavi per a la pròxima campanya. Un any i escaig després d’accedir al poder, Joan Laporta ha estat incapaç d’aixecar la llosa que va deixar Josep Maria Bartomeu per enterrar el seu llegat. Sense diners al banc i sense enginy a la junta per obtenir-los, el Barça té serioses dificultats per accedir al mercat de fitxatges. Mateu Alemany, el director esportiu, només ha buscat gangues, a cost zero, i un parell de jugadors pels quals val la pena fer un modest dispendi. Res a veure amb els centenars de milions que anava signant Bartomeu i dels quals no se n’ha recuperat res.
La teoria de fitxar el que no tens a casa ha resultat ruïnosa. I més ho ha estat l’adquisició d’estrelles que a la seva qualitat futbolística i el seu suposat interès esportiu s’hi unís el component mediàtic per exposar-se. L’exemple d’Ousmane Dembélé, Philippe Coutinho i Antoine Griezmann resulta lapidari. Són els tres fitxatges més cars de la història del Barça i tres dels cinc més cars de la història del futbol mundial. També és veritat que Bartomeu podria fer gala d’haver signat la venda més alta mai vista, encara que fos en contra seva: els 222 milions de Neymar pagats pel PSG eren la quantitat de la seva clàusula de rescissió. El PSG, un any després deixava anar 140 al Mònaco per Kylian Mbappé.
Els dos segueixen a París. Tampoc han guanyat la Champions, per cert. Cap dels blaugrana segueix a Barcelona. Coutinho va ser venut per 20 milions a l’Aston Vila (va costar 140 milions) el mes passat, Dembélé (135 milions) marxa lliure, complert el seu contracte, tret que el renovi en una altra amenaça de l’extrem, i per Griezman es recuperaran, si tot va bé, 40 dels 135 milions pagats a l’Atlètic. Els tres han suposat 410 milions gastats, i com a màxim se’n recuperaran 60. Dues Lligues, dues Copes i una Supercopa d’Espanya en cinc anys és el saldo recollit per l’equip.
Eren, o havien de ser els tres futbolistes diferencials, segons la teoria per la qual un equip fitxa a fora el que no té a casa. Ni va conrear el seu hort el Barça ni va saber comprar en el mercat productes de qualitat o que necessités. Ni en els intercanvis directes van guanyar els executius blaugranes.
Va malgastar Bartomeu, que va prorrogar contractes i va ajornar pagaments perquè els assumís el seu successor, i la irrupció del covid va agreujar les conseqüències, perquè la màquina va deixar de fabricar diners. Tot el que es va guanyar amb Neymar (222 milions) el 2017 es va gastar amb escreix: 275 entre Dembélé i Coutinho i altres cent amb Paulingo, Semedo, Yerry Mina, Marlon i Deulofeu. Cal dir que aquesta generació de fitxatges van suposar la millor col·lecció de vendes posterior, perquè es va recuperar el pagat per Semedo, Deulofeu i Paulinho i es va triplicar la inversió de Mina. El doblet de Lliga i Copa ho va justificar tot.
Van arribar 8 fitxatges més (2018-19) dels quals segueix només Clément Lenglet (pròxim en anar-se’n) amb un altre doblet menor (Lliga i Supercopa), i a continuació van començar els trencaclosques per ajustar comptes. Abans de la pandèmia. Arthur, comprat per 31 milions, va ser intercanviat per Pjanic al cap de dos anys per 60 milions, sense cap benefici econòmic per al Barça. La mateixa operació es va repetir amb Cillessen (n’havia costat 13), en un intercanvi de porters suplents amb Neto (26 milions més 9 en variables) només per endreçar balanços.
Amb Griezmann va arribar Frenkie de Jong, que manté vigent la mateixa cotització del seu preu (75 més 11 en variables), i va arribar un exitàs, dels millors dels últims anys, un dels pitjors, i la vergonya. Pedri escriu la primera línia. Detectat a Las Palmas sent juvenil, el Barça va pagar 5 milions i després n’ha afegit altres 7 en variables per partits jugats amb el primer equip i per haver debutat a la selecció. Un terç més va costar Martin Braithwaite en aquell mercat d’hivern.
Va venir també una segona versió de Keirrison, aquell futbolista que el Barça va comprar el 2009 sense que arribés a ser presentat ni debutés. Matheus Fernandes va jugar 17 minuts (20-21) i va ser acomiadat l’estiu passat. Una altra presumpta perla brasilera, Gustavo Maia (4,5 milions) no va passar del filial.
