ACB per aquí i ACB per allà. Intencionadament o sense voler, però se n’acaba parlant. Hi ha en joc un ascens i és inevitable somiar, però és un error fer-ho de manera precipitada, quan tot just avui el pavelló de Fontajau s’omplirà de gom a gom per viure la primera de les dues jornades de la Final Four. Amb quatre equips encara en dansa, desafiant una temporada que s’està fent molt i molt llarga, només hi ha una plaça lliure. Per tant, tocarà guanyar per partida doble. Zunder Palència, Movistar Estudiantes, ICG Força Lleida i Bàsquet Girona són els candidats a l’èxit. L’últim dels participants juga a casa, un petit punt a favor. I a la ciutat ha calat la idea d’un possible ascens. I per què no? Però començar la casa per la teulada seria un veritable error. Sempre és millor fer-ho pels fonaments.
Aquí, el tòpic d’anar partit a partit també funciona i tothom s’hi agafa. Començant per Jordi Sargatal, el tècnic, i continuant per la plantilla, inclòs un Marc Gasol que de batalles com aquestes n’acumula a cabassos. No és l’únic. L’experiència d’homes com Txemi Urtasun, Albert Sàbat i Josep Franch pot ser un dels molts factors a tenir en compte. Sobretot si al davant hi apareix un rival més jove com ho és el Força Lleida. Però no pas per això menys perillós.
L’eliminatòria es presenta incerta i igualada. Incerta perquè encara que un i altre equip ja s’han enfrontat tres vegades entre Lliga Catalana i LEB Or, en cap de les ocasions les plantilles, a banda i banda, estaven completes. Lesions, jugadors que ja no hi són; la història, ara, és ben diferent. I igualada perquè la temporada regular els va col·locar ben amunt, només superats per Granada i Estudiantes, amb un balanç força similar. Compten, a més a més i a cada bàndol, amb els dos jugadors més diferencials de la categoria. Marc Gasol, per descomptat. I Michael Carrera, absent a Fontajau a la lliga, però disponible per a Gerard Encuentra, un tècnic, el del Força Lleida, que té ben clar què vol i com ho vol. «La volem fer grossa. No sortim a cap travessa dels favorits i tenim moltes coses a dir. Anem a Girona a gaudir, però no pas de vacances. Ningú compta amb nosaltres però estem il·lusionats i ja m’agrada tenir aquesta sensació». La resposta és de Jordi Sargatal:«Estem mentalitzats i contents de jugar a casa. Segur que hi haurà tensió però com en qualsevol altre partit, i més si és d’aquest nivell».
Teòric equilibri a la pista. I a la graderia? Hi haurà ambient i els de casa comptaran amb bona part del suport del públic. Però ni de bon tros el Força Lleida estarà sol. S’esperen prop d’un miler i mig d’aficionats dels del Segrià. «Volem gaudir, competir i fer un bon paper mostrant la nostra millor versió», s’anima Encuentra. Té armes i arguments per creure en la victòria. Carrera és capaç d’anotar més de 17 punts per partit i Hugues no es queda pas enrere (13,2). Ignacio Rosa, fill de l’ex del Valvi Girona Juan Rosa, és un interior amb una bona capacitat per tirar de tres. Badji, malgrat la seva joventut, fa un bon paper sota l’anella. S’hi suma la veterania de Schreiner, un especialista des de la línia de tirs lliures i el principal repartidor de joc. Imés ingredients que han dut l’equip a ser tercer.
«Serà difícil, és un rival complicat. Haurem d’aturar el seu joc ofensiu, els hem de fer sentir incòmodes des del primer minut». Avisa Sargatal i tocarà prémer l’accelerador només començar. Sobretot perquè el Bàsquet Girona fa més de dues setmanes que no competeix i, en canvi, el Lleida ve de fer-ho no fa pas massa amb una eliminatòria de quarts que es va allargar fins a un cinquè partit. Els focus i totes les mirades se centraran en Marc Gasol. El líder, el referent. Però no pas l’única esperança a Fontajau per atrapar la final. Maxi Fjellerup és el cinquè màxim anotador de les eliminatòries de play-off. Està en un moment dolç. Com també Karamo Jawara, que ha deixat enrere un inici marcat per les lesions. Tothom és benvingut a la causa però queda prohibit córrer. Ja es parlarà de l’ACBquan toqui. De moment, pas a pas.
