«El 2008 vaig jugar l’últim any ACB aquí, ara hem tornat el club al lloc on estava». Marc Gasol ha complert. Sent jugador de l’NBA, el pivot havia dit que li agradaria acabar la seva carrera jugant a l’ACB a Girona. Doncs ara, si així ho vol, ho podrà fer la temporada vinent. El 2014, Marc Gasol va fundar una escola de bàsquet a la ciutat. Vuit anys més tard. Aquella escola és un club de màxima categoria. Un Bàsquet Girona que, catorze anys després de la desaparició de l’Akasvayu, fa el mateix que el Valvi havia aconseguit el 1988. Ni la lesió de Marc Gasol, que dissabte a la nit gairebé ni podia caminar, ni el potencial d’un club històric com l’Estudiantes, ni els nervis d’un darrer quart on els gironins van estar quatre minuts sense anotar, van impedir un ascens amb què gairebé ningú comptava a principi de temporada. Fins que Marc Gasol va decidir jugar. «Com a president soc més reflexiu, com a jugador, molt més exigent amb tothom». Una exigència que va portar el Bàsquet Girona fins al 60-66 d’ahir contra l’Estudiantes per obrir una nit absolutament històrica per a la ciutat, amb l’ascens una estona més tard del futbol.
Èric Vila va a la línia de tirs lliures. Els falla tots dos, però l’Estudiantes no aconsegueix tancar bé el rebot i la possessió torna a ser del Bàsquet Girona. Dues passades, només cinc segons després de fallar el tir, i la pilota torna a les mans de l’aler pivot gironí. Un triple alliberat. No dubta. Vila anota de tres i el Girona es posa vuit per davant en el marcador (14-22). Tot just era el segon quart. Però, una cosa estava clara. Eric Vila, la resta de l’equip i gran part de les cinc mil ànimes que hi havia a Fontajau creien que era possible. L’altra part era l’afició de l’Estudiantes... Una confiança fonamentada amb una presència. La de Marc Gasol. El jugador/ president del Bàsquet Girona havia aparcat el dolor al genoll i havia aparegut en el cinc titular. Tot i anotar un bàsquet acabant una transició pel carril central només començar el partit (2-7) el pivot no assumia protagonisme en atac. No feia falta. La seva sola figura solidifica el bon treball al darrer de l’equip que entrena Jordi Sargatal. Amb l’Estudiantes incòmode en atac, el protagonisme ofensiu de l’intens, a vegades també accelerat Fjellerup, havia permès al Girona endinsar-se en el partit anant per davant en el marcador. Una tendència que, amb una rotació ben dissenyada per Sargatal, va tenir el seu punt màxim després de dos triples consecutius d’un jugador de la segona unitat, Vecvagars, i un bàsquet de Jawara per posar una diferència de deu punts en el marcador (20-30, a 4:46 pel descans). La solidesa del treball en defensa continuava sent el millor antídot contra el potencial del l’Estudiantes que, tot i això, es feia evident en algunes accions individuals de Javi Beirán, Faggiano o Jonhy Dee. Aquest últim, amb un bàsquet sobre la botzina, va deixar-ho encara tot molt obert al descans (30-34).
Calia un punt més en atac. Aquella pinzellada d’encert que desnivella la balança. I la primera. Qui si no? La va posar Marc Gasol amb un 2+1 que, al mateix temps, trencava per primer cop la barrera dels deu punts (34-46) i feia emmudir «La Demencia». Els càntics dels seguidors van empetitir davant el «que boti Fontajau» de la parròquia local quan, després del 2+1 de Gasol, va arribar-ne un altre de Fjellerup i un triple de Vecvagars. Beirán contestava, també de tres, per l’Estudiantes, però un bàsquet de Sàbat posava una nova màxima diferència: 14 punts (43-57). Convertits, en 47-58 al final del tercer quart.
No hi havia res fet. L’Estudiantes va assumir més risc en defensa. Canviant sense por entre grans i petits després dels blocs directes i, amb Marc Gasol a la banqueta, el Girona va semblar que no veia les solucions en atac. En els primers quatre minuts del darrer quart, els gironins no van anotar. I l’Estudiantes es va posar a només sis punts: 52-58 després d’un triple de Beirán i un bàsquet de Nacho Martín. Gasol va tornar a la pista i, en el primer atac, va acabar amb la sequera gironina. Però encara faltava patir una mica més. Un nou triple de Beirán, un tir lliure de Dee i una penetració de Faggiano van deixar el marcador 58-60 i els espectadors dubtant de si estaven suant de la calor o dels nervis. Fjellerup, que havia fallat tres triples en els minuts anteriors, va saber buscar una bona penetració per anotar i calmar Fontajau que va explotar quan, en l’acció següent, la bona defensa d’Urtasun sobre Dee va acabar amb l’anotador dels madrilenys perdent la pilota. L’ACB estava a tocar i Marc Gasol la va acabar d’assegurar amb el 58-64 a falta de poc més d’un minut.
L’Estudiantes ja no hi va ser a temps i, a vuit segons del final, Josep Franch va anotar els dos últims tirs lliures mentre a Fontajau ja es cantava «l’any que ve, Girona a l’ACB». Aquella lliga on, sense haver fet desmèrits esportius per merèixer el càstig, en va sortir l’any 2008.
